“Trist i decebut”. Així diu sentir-se l’empresari andorrà Joan Besolí, empresonat entre 2017 i 2019 juntament amb Sandro Rosell, amb la indemnització de 70.000 euros que li ha reconegut l’Audiència Nacional. Besolí assegura que es considera una víctima col·lateral de l’’Operació Catalunya’ contra l’independentisme i ha avisat que portarà el seu cas fins als tribunals europeus per reclamar una indemnització més justa. “Aquests 70.000 euros fa temps que els tenim gastats en advocats, en peritatges... Tot això és ’pecata minuta’”, ha manifestat l’empresari, que demanava un total de 4,6 milions d’euros per danys morals i reputacionals, les despeses de tot el procés judicial i els desplaçaments de familiars a la presó per visitar-lo.

“Em pensava que hi hauria una mica més d’humanitat, però fan la sentència com si estiguessin esmorzant al bar”, ha lamentat Besolí en una entrevista a RAC-1.

La sentència valora el dolor que li va causar la presó preventiva en danys de “caràcter lleu o moderat”. “És surrealista”, ha manifestat, sarcàstic. Besolí recorda que va demanar fins a 12 vegades que el traslladessin a Barcelona per poder visitar el seu fill paraplègic a l’hospital, encara que fos vigilat per la policia, però la magistrada Carmen Lamela sempre l’hi va denegar “sense cap escrúpol ni cap mirament humà ni personal”.

De fet, Besolí va querellar-se contra la jutgessa, ara ascendida al Suprem. L’alt tribunal ja els la va tombar, però l’han dut fins a Europa. Tenen previst fer el mateix amb la demanda per danys i perjudicis: “Nosaltres ara presentarem una reclamació al Suprem i, després, al Constitucional. Anirem fins al final”, ha avisat.

L’empresari es considera un dany col·lateral de l’operació Catalunya i se’n sent “víctima”. “Aquí hi havia una conxorxa i jo vaig ser un dany col·lateral”, ha lamentat Besolí, que recorda com aquells dos anys engarjolat li van canviar la vida. “No és fàcil. Et desordenen la vida d’una manera que és difícil tornar a ser una persona endreçada”, ha conclòs. “Tornar a la vida normal després de gairebé dos anys d’estar desconnectat del món no és fàcil i encara m’està costant. Moltes vegades necessito estar sol. Els meus amics passen dies que no saben res de mi, perquè no tens tantes ganes de parlar com abans”, ha afegit.