“Ens exposem, ens veiem a través del que llegim ”

Reivindica el prescriptor de llibres

Els clubs donen valor a la no-novetat

Assum Guardiola també imparteix classes d’escriptura a La Mercè CEDIDA.

Gemma Busquets Ros - GIRONA

Des del 2010 condueix el club de lectura de novel·la negra de la biblioteca Salvador Allende.

Hi ha més lectores que lectors?

Totalment. És una constant que es repeteix. En aquests més de deu anys que fa que dinamitzo el club de l’Allende, el màxim han estat quatre homes. En altres clubs que he dinamitzat sempre hi havia majoria de dones.

També imparteix classes a l’Aula d’Escriptura de La Mercè i a la de l’Ateneu Barcelonès. També s’hi troba els mateixos percentatges?

Potser no és tan acusat com en els clubs de lectura, però com a professora he tingut moltes més alumnes dones que homes.

Qui és més participatiu?

Les dones participen, però hi ha un perfil d’home que parla des de la veu de l’experiència, el de la veu que desitja ser escoltada. No m’agradaria generalitzar, però sí que es repeteix aquest patró masculí: el d’un senyor en la seixantena que sembla que la seva veu tingui més propietat. Penso que és generacional. El perfil de dona que predomina és el de jubilades o prejubilades amb inquietuds culturals, molt formades. El que és interessant d’un club, però, és la diversitat, participants de moltes condicions i professions, que és el que l’enriqueix.

Amb un denominador comú, que és la passió per la lectura.

Exacte. Al club de novel·la negra de l’Allende hi ha gent molt diversa i en tots aquests anys s’ha creat un vincle més enllà de la dinamització. S’estableix un vincle molt bonic. Els llibres contenen emocions i quan els comentes et mostres molt. Això fa que ens veiem a través dels llibres.

Com fa la selecció de lectures?

Ho parlem amb la bibliotecària, però sempre intentem fer una programació paritària. Perquè quan es fan llistes o antologies el que passa sempre és que apareixen més homes que dones. Després fem una combinació entre clàssics, novetats, best-sellers i autors i autores d’aquí. Ara estem llegint Mystic River, de Dennis Lehane.

Es llegeix poc i es publica molt?

Sí que hi ha molta novetat i és molt difícil de gestionar. En el perfil de lectors adults, que és el que conec, penso que es llegeix igual i que el paper no ha deixat de ser mai protagonista. El que sí que veig és que als mitjans, a la tele, es dona molta presència a la novetat i poca al fons. Sembla que el Sant Jordi sigui només de novetats. Em revolta una mica perquè la vida d’un llibre és molt curta. I penso que el sentit dels clubs de lectura és poder donar visibilitat a aquest fons, a llibres que van sortir fa deu anys, a clàssics… També hi ha la descoberta d’autors, de llibres que no llegiries mai. És molt important mantenir la figura del prescriptor.