El món és un planeta ple de desigualtats econòmiques i amb fenòmens que fan que s’agreugin aquestes diferències. Una de les dades que expliquen millor la desigualtat és la que ha fet pública un informe del Programa Mundial d’Aliments (PMA) que revela que als països rics, el 60% dels nens en edat escolar reben àpats escolars, mentre que als pobres, només en reben el 18%.

L’informe del PMA alerta que 345 milions de persones viuen en uns nivells crítics de fam, entre els quals, 153 milions de nens i joves. Per als menors pobres, els àpats escolars són una peça clau de la seva alimentació de la qual massa sovint no poden disposar.

En l’informe L’estat de l’alimentació al món, l’agència de l’ONU assenyala que actualment gairebé 420 milions de nens reben menjars escolars a nivell global i afirma que els governs estan cada dia més convençuts que són una manera rendible de garantir que els menors sense recursos rebin els aliments que necessiten.

El fet de tenir garantit almenys un àpat gràcies al sistema educatiu atrau més estudiants, sobretot nenes, a l’escola, els permet aprendre millor quan són allà i els ajuda a mantenir una bona salut que, combinada amb educació, ofereix als menors dels països de baixos ingressos la millor via per sortir de la pobresa i la desnutrició. Les darreres investigacions han demostrat que els programes d’àpats escolars poden fer augmentar les taxes d’inscripció a l’escola en un 9% i l’assistència, en un 8%.

Arran d’aquestes evidències, 75 estats s’han sumat a una coalició que es proposa garantir que d’aquí al 2030 tots els nens puguin rebre un menjar diari i nutritiu a l’escola. L’informe del PMA remarca que, a més dels avantatges que comporta una infantesa ben nodrida, els programes d’alimentació escolar impulsen les economies locals i afavoreixen, especialment, els sectors agrícola, educatiu, sanitari i de protecció social. Per cada dòlar que s’inverteix en un programa d’àpats escolars se n’estalvien nou.

Invertir en programes de menjars escolars també ajuda a establir sistemes alimentaris més sostenibles i beneficia clarament l’ocupació. L’estudi calcula que per cada 100.000 nens alimentats a l’escola es creen gairebé 1.400 llocs de treball, la qual cosa suposa crear uns quatre milions d’ocupacions en 85 països. A nivell mundial, la indústria dels àpats escolars porta 50.000 milions de dòlars anuals.

La pandèmia de la covid-19 va tenir un gran impacte sobre els menors que depenien dels menjadors escolars. Segons informa l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el tancament dels centres educatius per la pandèmia va fer que, de la nit al dia, més de 1.500 milions de nens es quedessin sense anar a escola i 370 milions d’infants de famílies sense recursos van perdre l’accés a l’àpat que els proveïa.

Segons explica el PMA, després de les interrupcions causades per la pandèmia de la covid, els governs es van posar les piles per restablir els programes d’àpats gratuïts. El resultat és que ara hi ha 30 milions més de nens al món que reben àpats escolars, fet que representa prop del 41% de tots els infants que van a escola.

“Els àpats escolars tenen un paper vital en el món d’avui, que viu una crisi alimentària que pot privar milions de nens del seu futur”, va advertir la directora de Programes Escolars del PMA, Carmen Burano, que hi va afegir que en molts països, el menjar que un nen rep a l’escola pot ser l’únic que obtingui aquell dia.

Tot i els esforços que els governs han fet després de la pandèmia de la covid, Burano remarca que el nombre de nens alimentats a l’escola als països pobres encara està un 4% per sota dels nivells anteriors a la pandèmia, i assenyala que la situació més problemàtica és a l’Àfrica. En vuit països d’aquest continent, menys del 10% dels infants en edat escolar reben educació gratuïta o menjar a càrrec de l’escola.

“Les inversions són més baixes on els nens necessiten més els menjars escolars. Cal ajudar a trobar formes més sostenibles de finançar aquests programes”, va afirmar Burano.