Pont entre cultures

Els cata­lans que viuen a l’exte­rior, segu­ra­ment, tro­ben a fal­tar mol­tes coses de Cata­lu­nya: la gas­tro­no­mia, els pai­sat­ges, la família, els amics... Cadascú enyora coses dife­rents, però si n’hi ha una que aixeca un con­sens molt majo­ri­tari és el de la diada de Sant Jordi.

La festa del lli­bre i la rosa, tal com es fa a Cata­lu­nya, no es pot tro­bar enlloc més. Contrària­ment al que molts havien vati­ci­nat fa uns anys, aquesta tra­dició única i espe­cial no s’ha expor­tat enlloc del món, i els cata­lans de l’exte­rior s’han d’orga­nit­zar i tro­bar-se si volen tenir-ne, ni que sigui, un tas­tet.

Això és el que fan els casals cata­lans de l’Argen­tina, un dels països amb la comu­ni­tat cata­lana més gran del món, segons remarca Josep Puig, pre­si­dent de la Mutual, una mútua fun­dada per cata­lans el 1857, i expre­si­dent del Casal Català de Bue­nos Aires. “Sant Jordi és un espai de tro­bada” de la comu­ni­tat cata­lana, explica Puig, que afe­geix que els cata­lans de l’Argen­tina també es reu­nei­xen per cele­brar altres dates emblemàtiques del calen­dari, com Sant Joan i la Mercè.

Per Sant Jordi, al Casal de Bue­nos Aires es manté la tra­dició de rega­lar roses i lli­bres, una part dels quals pro­ve­nen de dona­ci­ons d’algu­nes edi­to­ri­als. La immensa majo­ria, això sí, són en cas­tellà perquè costa més de tro­bar-ne en català. La diada de Sant Jordi és també una bona excusa per entau­lar-se i fer un dinar de ger­ma­nor i orga­nit­zar expo­si­ci­ons literàries.

Puig recorda amb espe­cial afecte la cele­bració del 2017, en la qual van comp­tar amb la presència del can­tant Joan Dausà, que va omplir el tea­tre Mar­ga­rida Xirgu de Bue­nos Aires. Prop de 3.000 per­so­nes van par­ti­ci­par en els actes d’aque­lla diada en què, a part de l’actu­ació de Dausà, hi va haver una pae­lla popu­lar i para­de­tes de lli­bres al car­rer.

A l’Argen­tina hi ha setze casals cata­lans que juguen un paper molt impor­tant a l’hora de difon­dre la cul­tura cata­lana al país sud-ame­ricà. Les seves acti­vi­tats s’adre­cen als prop de 30.000 cata­lans de l’Argen­tina amb dret de vot a Cata­lu­nya, segons esti­ma­ci­ons de Puig, i als molts milers més d’ori­gen català. Els casals estan oberts a tots els ciu­ta­dans de l’Argen­tina.

Al Casal de Paranà fan una fira de lli­bres i roses en què par­ti­ci­pen lli­bre­ries, edi­to­ri­als, bibli­o­te­ques i diver­ses asso­ci­a­ci­ons. Hi venen autors, que sig­nen els seus lli­bres, i s’hi fan dife­rents actes cul­tu­rals. Els lli­bres i les roses també són els pro­ta­go­nis­tes dels actes del Casal de La Plata, del Casal de Venado Tuerto, a la província de Santa Fe; i al de Cas­te­lar, a la província de Bue­nos Aires. La capi­tal argen­tina és, a més, una ciu­tat impor­tant en el calen­dari lite­rari, perquè s’hi fa la Fira del Lli­bre de Bue­nos Aires.

A l’altra banda del món, al Japó, els cata­lans també cele­bren Sant Jordi amb entu­si­asme. Raquel Vila, del Casal Català de Tòquio, explica que aquest any han llo­gat un local per fer-hi acti­vi­tats d’una a sis de la tarda. Una d’aques­tes és una expo­sició sobre l’arqui­tecte Lluís Domènech i Mon­ta­ner, de qui enguany se’n com­me­mora el cen­te­nari de la mort. També comp­ta­ran amb la presència, en vídeo, del peri­o­dista Anto­nio Baños, que par­larà sobre el seu lli­bre Bar­ce­lona no té solució, la coberta del qual ha il·lus­trat Isaac Zamora i Sitjà, un català que viu a Tòquio.

Al pro­grama d’actes també hi ha espai per a la tra­dició japo­nesa, con­cre­ta­ment per a la cerimònia del te. “Així farem un pont entre dues cul­tu­res”, argu­menta Vila. Cerimònia del te, arqui­tec­tura, roses i lli­bres, un pro­ducte, aquest dar­rer, “difícil d’acon­se­guir” en català al Japó. Per això els cata­lans del Japó tor­nen dels viat­ges a Cata­lu­nya “car­re­gats de lli­bres” i després els inter­can­vien. “Sort en tenim de les ver­si­ons digi­tals”, comenta Vila. Al Japó no hi ha un dia dedi­cat als lli­bres, segu­ra­ment perquè “no els cal incen­ti­var la lec­tura, la tenen molt inte­ri­o­rit­zada”, diu Vila dels seus con­ciu­ta­dans, un poble que, fidel al tòpic, con­ti­nua fas­ci­nat per Bar­ce­lona i Antoni Gaudí.