“S’ha de poder deixar de premiar els centres i els gestors de salut que gasten més i pitjor”; i instaurar gradualment una “competència per comparació en qualitat i resultats que, més enllà del monitoratge, tingui conseqüències”, és una de les propostes que fan els autors de La Sanitat a la Cruïlla post-COVID (Profit Editorial. 2023), un treball conjunt de tres experts; Vicente Ortún cofundador del CRES i catedràtic d’Economia i Empresa de la UPF; Ricard Meneu, metge, doctor en economia i vicepresident de la Fundación Instituto de Investigación en Servicios de Salud de València, i Rosa Urbanos, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid.

Els autors defensen que els eixos d’un control efectiu pugui traduir-se en una identificació i orientació cap a les millors pràctiques. "Quelcom que passa per una generalització de les avaluacions amb publicitat i transparència de dades i on es produeixi una veritable rendició de comptes, i no com ara", explicava Meneu a la presentació del llibre. Respecte a aquest tema, l'obra, promoguda pel Cercle de Salut, es proposa a més a més, que es podrien adaptar models d’ens autònoms de control que estan funcionant a altres països i que serien els encarregats d’avaluar els resultats en la gestió.

L'estudi presenta així mateix, altres mancances del Sistema Nacional de Salut com ara problemes de governança, l’absència de criteris transparents i aplicats de manera sistemàtica al procés d’incorporació de les prestacions en el finançament públic i de fixació de preus; la fragilitat dels mecanismes de cohesió; l’escassa coordinació entre nivells assistencials; la resistència al fet que una avaluació rigorosa guiï el disseny de les polítiques, o, per últim, les dificultats per gestionar òptimament els recursos econòmics i humans. “Tot plegat en un entorn en el qual prevalen eines de gestió i sistemes d’incentius més propis de la burocràcia administrativa que d’uns serveis públics que necessiten poder adaptar-se a unes circumstàncies canviants de forma ràpida i àgil”, resa l'obra.

A la presentació de l’obra, Vicente Ortun va alertar que en els últims anys també s’han “aguditzat alguns problemes clàssics” del nostre sistema de salut, “estructurals i que venen de lluny”, com són, entre d’altres, “l’excessiu centrisme hospitalari, una atenció primària anquilosada i necessitada de més capacitat de resolució, i una salut pública pràcticament ignorada”, cosa que manté marginat l’abordatge poblacional dels problemes de salut i tendeix a aprofundir en la hipermedicalització. Ambdós autors van coincidir en que “passada la pandèmia som a una cruïlla on ens trobem amb un bon Sistema Nacional de Salut que cada cop té un pitjor pronòstic”.

Per tal de millorar aquest pronòstic, el llibre dibuixa en cadascun dels seus sis capítols –a partir de les millors proves i pràctiques disponibles– les polítiques graduals que han de consolidar el nostre estat del benestar, tot evitant la recent deriva cap al sistema beneficoprivat del qual provenim. Així, els autors fonamenten acadèmicament aspectes crítics del sistema com ara el redisseny institucional en les dimensions de governança, finançament, planificació, compra i gestió de la utilització, cartera de serveis, orientació vers l’atenció primària i competència per comparació en qualitat i resultats, recursos humans, i atenció a la ciutadania.

Segons Ortún i Meneu, cal aportar valor real al sistema sanitari i un propòsit de canvi i “que la Sanitat continuï sent un element clau de reequilibri i cohesió actuant com a reductora de la pobresa i impulsora del benestar social. “l’usuari o pacient ha de tenir la percepció de què està rebent el tractament que li toca i allà on toca, ja que no pot entendre la fragmentació a l’hora de ser atès”.

A la presentació del llibre la presidenta en funcions del Cercle de Salut, Núria Bosch, va remarcar, “la necessitat, en l’actual moment de canvi, de comptar amb obres de referència, com La Sanitat a la Cruïlla post-COVID, per repensar el model sanitari”.