La Comissió Europea (CE) ha presentat aquest dimecres una reforma de les normes de disciplina fiscal a la carta amb la que vol casar els desitjos de més flexibilitat de socis com l’Estat espanyol o França i les preocupacions sobre el dèficit d’altres com Alemanya, que demanava mesures més estrictes.

La proposta legislativa per a la reforma del Pacte d’Estabilitat que la CE ha presentat avui va en la línia de l’anunci que va fer al passat mes de març, quan ja va avançar que tenia intenció de reprendre el control de les finances públiques a partir del 2024, després de mesos de negociacions entre els Estats membres a nivell polític i de quatre anys de suspensió per la pandèmia i la guerra a Ucraïna.

L’objectiu de la nova fórmula de Brussel·les és que a llarg termini els Estats redueixin el deute públic per sota el 60 % del producte interior brut (PIB) i que situïn el seu dèficit públic per sota del 3% del PIB

Els països amb un deute públic superior al 60 % del seu PIB hauran de reduir-lo de “manera plausible” o situar-lo en nivells “prudents” durant el termini del pla i els que tinguin un dèficit superior al 3 % hauran de retallar-lo almenys en un 0,5 % del PIB cada any. En cas d’incomplir l’objectiu fiscal pactat, la CE podria imposar, en última instància, multes equivalents al 0,05 % del PIB de l’Estat membre cada sis mesos per dèficit excessiu fins que adoptin “mesures efectives”.

La Comissió ha introduït aquesta retallada anual obligatòria del dèficit, que no estava prevista en la seva proposta inicial, després que alguns països exigissin límits concrets per garantir els ajustaments. En canvi, ha descartat la proposta alemanya de rebaixar el deute en un 1 % del PIB anual i ha eliminat la norma que obligava a retallar-lo en una vintena part cada any perquè era “massa rígida i exigent”.

Amb les noves regles fiscals la CE vol aplicar un model menys agressiu que l’adoptat després de l’última crisi financera. En aquest sentit, proposa que siguin els Estats els qui dissenyin els seus propis plans d’inversions i reformes per garantir la sostenibilitat dels seves finances públiques a partir del 2024, posant especial èmfasi en impulsar inversions que accelerin la transició ecològica i digital.

Els plans pressupostaris dels Estats tindran un únic indicador com a base, el de la despesa primària neta, que exclou els interessos del deute i les prestacions d’atur.

Aquestes trajectòries fiscals nacionals hauran d’estar basades en una sèrie de recomanacions “tècniques” que la CE enviarà a cada soci.

El marc temporal d’aquest plans haurà de ser de quatre anys o cinc anys –en funció de la durada de les legislatures de cada Estat–, ampliable a set si el país es compromet a adoptar reformes estructurals o inversions per a la descarbonització i la digitalització de la seva economia.

L’executiu europeu defensa que la nova estratègia “reforçarà el poder de decisió dels Estats”, tot i que Brussel·les continuarà assessorant els fulls de ruta i serà qui donarà –o no– el vistiplau als plans.

Brussel·les admet que la reforma busca adaptar el marc pressupostari de la Unió Europea (UE) a la “heterogènia” posició fiscal del seus vint-i-set membres, les deutes de molts dels quals s’han disparat en els últims anys, i alhora deixar marge per accelerar les transicions verda i digital. L’Estat espanyol va tancar el 2022 amb un dèficit del 4,8 % i un deute del 113,2 % del PIB.