El gran cavall de batalla de l’oposició és l’estat dels carrers o la neteja. Eva Rovira, de Compromís-JxCat, creu que hi falta una aposta “per l’enllumenat i l’accessibilitat”. Dilmé creu que s’acumulen dèficits d’anys en asfaltatges, pintat de marques o manteniment de voreres. L’alcalde defensa la feina feta al nucli antic, per acabar el pla de barris i altres projectes de renovació encarrilats dins un pla de govern que ha quedat afectat per la pandèmia i les possibilitats d’inversió limitades. Tot plegat deriva cap a l’altra crítica que l’equip de govern argumenta, que és el de l’increment del pes de la partida de personal.

L’oposició demana més personal al carrer, sobretot per part de la brigada, i Marquès i Solés defensen l’aposta pels serveis públics, amb un geriàtric públic –que també es reclama ampliar–, o l’escola bressol també municipal. Bilal Bensahid, el nou cap de llista de la Bisbal en Comú Podem (BeCP), també qüestiona que la cobertura tècnica enfortida als despatxos no s’ha notat en matèria de personal al carrer, però aposta per fer més productiva tota l’estructura, i avançar en paral·lel en la millora de la zona sud, amb expropiacions de zones comunes i la promoció i millora d’espais verds o aparcaments. En aquest punt, Solés defensa que, per pagar “el que és just per l’aigua, la gestió de residus o la llar d’infants”, cal personal municipal. Però Dilmé coincideix amb l’oposició que cal més presència i feina de la brigada i “racionalitzar l’estructura de les àrees”. Hi ha altres projectes com ara l’avenç pendent del porta a porta de residus.

En matèria d’habitatge, el govern defensa que la Generalitat i la Sareb fins ara no els han posat les coses fàcils. Però davant els anuncis del govern estatal, Marquès –a banda dels habitatges d’emergència previstos i les gestions fetes fins ara– anuncia la intenció de promoure vuit pisos més per a joves a l’antic edifici dels mestres i cercar alguna cooperativa solvent per engegar projectes en sòl públic, en espera de veure el canvi d’una “Sareb o entitats financeres que fins ara han desnonat o s’han negat a fer contractes” de lloguer social. Per Bensahid, la zona del camí de la Guardiola seria una oportunitat. I Dilmé i Aparicio veuen possibles convenis amb alguns propietaris que fins ara no s’han consolidat. El cap de llista de BeCP i Solés també posen el focus sobre les “màfies” de l’ocupació, i veuen possibles accions dures contra els grans tenidors. Bensahid creu que es podrien articular mecanismes d’empadronaments, controlats, per facilitar drets. I, alhora, sí que hi ha consens per tirar endavant un nou centre cívic –previst ara a Cal Formatger– i desencallar altres serveis com ara la Biblioteca Comarcal i el futur segon pavelló, que Rovira veu per a més enllà de quatre anys.

La població de la Bisbal dictarà sentència el 28-M. ERC va agafar avantatge, en volum de vots, fa quatre anys. Però la CUP va consolidar-se i ara vol fer valer el fitxatge de Maite Bravo (fins ara portaveu de BeCP) com a número 2. Solés reivindica la presència en el govern, però vol arribar a l’alcaldia, i Marquès, que aspira a tornar a ser el més votat, destaca el treball en equip. Al davant, els dubtes de si es podrien entendre amb Bensahid, un perfil diferent del de Bravo; i l’evolució a les urnes de Compromís-JxCat, amb una Rovira que havia compartit grup amb Aparicio, i del mateix grup del PSC, que li disputa l’alternativa. Dilmé admet que el gran repte és mantenir presència i consolidar la formació. I Bensahid aspira a retenir els vots que va captar Bravo.