Societat

Estat espanyol

El rei emèrit tindria una filla secreta, segons ‘El Confidencial’

Va ser el fruit d’una “relació extramatrimonial” de Joan Carles I amb una aristòcrata

La suposada germana de l’actual monarca no hauria reclamat mai drets successoris

El rei d’Espa­nya, Felip VI, té una ter­cera ger­mana, segons una inves­ti­gació de José María Olmo i David Fernández que avui avança El Con­fi­den­cial.

Els dos peri­o­dis­tes asse­gu­ren que el pare de l’actual monarca, Joan Car­les I, va tenir una filla “a finals dels setanta, prin­ci­pis dels vui­tanta”. Per tant, seria la filla més jove del monarca després de les infan­tes Elena (1963), Cris­tina (1965) i el rei Felip (1968).

El seu nai­xe­ment, afir­men, va ser fruit d’una “relació extra­ma­tri­mo­nial amb una aristòcrata lleu­ge­ra­ment més gran que ell”. La infor­mació no deta­lla qui era aquesta amant i només revela el nom de pila de la supo­sada filla, Ale­jan­dra, però no els seus cognoms.

La quarta filla del rei emèrit s’hau­ria criat sense saber qui era en rea­li­tat el seu pare biològic i quan final­ment ho va des­co­brir, va optar per con­ti­nuar la seva vida com si no en tingués conei­xe­ment, d’acord amb els dos peri­o­dis­tes, que inclo­uen aquesta infor­mació al lli­bre King Corp., el impe­rio nunca con­tado de Juan Car­los I. L’ aristòcrata, que ha for­mat la seva pròpia i té un fill, mai hau­ria “recla­mat cap mena de dret suc­ces­sori”.

A l’avançament que en fan avui a El Con­fi­den­cial expli­quen que Joan Car­les I va arri­bar a tenir por que el seu fill s’ena­morés de la seva mitja ger­mana quan era jove. Aquest seria un dels motius que va pro­pi­ciar un “dis­cret apro­pa­ment” a la noia, a la qual va inten­tar “com­pen­sar la manca de reco­nei­xe­ment ofi­cial amb afecte i altres mos­tres de gene­ro­si­tat”.

Segons els peri­o­dis­tes, l’existència de la quarta filla del rei emèrit va arri­bar a ser un “secret a veus” entre les elits de l’Estat, però el secret es va man­te­nir curo­sa­ment de cara a la opinió pública per pre­ser­var “la esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”.

Olmo i Fer­nan­dez afir­men que tres fonts dife­rents els han con­fir­mat l’ori­gen d’Ale­jan­dra: una exa­mant de Joan Car­les I, un empre­sari amic seu i un antiga pare­lla de la noia. De la seva banda, fonts de la Casa del Rei han asse­gu­rat a l’agència EFE “no tenir cap conei­xe­ment” d’aquest afer.

La reve­lació de l’existència d’una quarta filla de l’emèrit ha pla­nat sobre el ple en curs al Congrés. Dipu­tats de dife­rents par­tits han evi­tat la qüestió amb l’argu­ment que és un afer que afecta la vida pri­vada del monarca, però algu­nes for­ma­ci­ons, com Uni­des Podem o la CUP, han tor­nat a exi­gir expli­ca­ci­ons sobre el patri­moni del rei emèrit a l’estran­ger.

Segons els peri­o­dis­tes del Con­fi­den­cial, un dels motius que hau­rien ali­men­tat el “des­me­su­rat interès pels diners” del pare de l’actual rei hau­ria estat pre­ci­sa­ment l’aspi­ració a dei­xar “recur­sos econòmics sufi­ci­ents” no només per a Felip VI i les infan­tes sinó que “neces­si­tava acu­mu­lar patri­moni per a aquesta quarta filla i la resta de per­so­nes que for­ma­ven part del revers de la seva bio­gra­fia”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.