El govern de la Generalitat i els professors de català han esclatat contra un decret del ministeri d’Universitats que relega a un segon pla la filologia catalana. L’esborrany de dos nous reials decrets que prepara el departament de l’executiu espanyol liderat per Joan Subirats canvien el sistema de classificació de disciplines i subordina la filologia catalana a una altra disciplina general. No tindria entitat pròpia perquè deixaria de ser un àmbit de coneixement independent com fins ara i formaria part de llengües modernes i les seves literatures. Aquests àmbits classifiquen els llocs de treball dels professors i segons el ministeri pretenen reduir-los de manera generalitzada per afavorir la mobilitat dels professors i la interdisciplinarietat.

Davant la iniciativa estatal, el govern de la Generalitat ha anunciat que presentarà al·legacions als dos projectes de reial decret. Ho ha explicat el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, que ha assegurat que tots dos reial decrets afecten “severament” la continuïtat dels estudis de filologia catalana. Nadal ha denunciat el fet que el decret elimini “l’especificitat” de la llengua catalana en l’àmbit dels estudis universitaris, cosa que suposa un plantejament “inacceptable”. “L’estatus de la filologia ha de ser estable i s’ha d’enfortir”, ha afegit. També s’ha queixat que es vulgui fixar una dimensió mínima de 35 professors per cadascun dels departaments, ja que hi ha pocs departaments de filologia catalana amb aquesta dimensió i pot afectar “severament” la continuïtat dels estudis. A parer seu, els reials decrets són un “retrocés històric”. Les al·legacions de la Generalitat se sumaran a les que presentaran professors universitaris de filologia catalana a títol individual.

Claus del nou model

El sistema proposat pel ministeri d’Universitats espanyol seria més flexible i es carregaria les àrees de filologia catalana, basca, llengua espanyola, literatura espanyola, gallego-portuguesa, llatina, lingüística general i lingüística indoeuropea. Només hi hauria dues categories: “Llengües modernes i les seves literatures” i “Filologia hispànica, clàssiques i llengües antigues”. La filologia catalana només continuaria existint en una nova classificació de nova creació que delimita les especialitats de coneixement, que s’aplicaria per a l’acreditació que permet els docents presentar-se en els concursos. Aquests canvis provenen de l’execució de la reforma universitària impulsada pel ministre Subirats i amb el vistiplau del govern espanyol i els socis d’investidura com ERC, PDeCAT, Compromís o PNB.