El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha recuperat el procés de reconeixement de terres indígenes establert per llei i paralitzat des del 2019 pel seu predecessor, l’ultradretà Jair Bolsonaro.

Lula va visitar divendres el Campament Terra Lliure, que va aplegar a Brasília uns 6.000 indígenes que han denunciat la violència i la invasió dels seus territoris a càrrec de màfies de la mineria i la fusta i l’impacte del canvi climàtic sobre l’Amazònia i les seves condicions de vida.

Aquestes reserves garanteixen als pobles autòctons l’ús exclusiu dels recursos naturals i són considerades pels científics com un bastió contra la desforestació, el principal repte que planteja el combat contra l’escalfament del planeta.

Lula va tancar la cita amb la firma d’un decret que regularitza sis noves terres indígenes als estats d’Acre, Alagoas, Amazonas, Ceará, Goiás y Río Grande do Sul.

Aquestes terres –unes 560.000 hectàrees– s’afegeixen a unes 600 reserves de població autòctona ja reconegudes per l’Estat que ocupen una superfície gairebé equivalent al 14% del territori total del Brasil. Al voltant del 90% d’aquestes terres, habitades per mig milió d’indígenes, són reserves mediambientals establertes per llei tot i que Bolsonaro hi va promoure l’explotació de minerals i altres activitats econòmiques.

Per la seva banda, Sônia Guajajara, ministra dels Pobles Indígenes, va denunciar l’activitat minera a l’Amazònia, que ha contaminat rius i compromès l’alimentació de la població que hi habita, i va fer especial menció a la “tragèdia” dels ianomamis, que han patit greus quadres de desnutrició.