La intersindical francesa ha anunciat aquest dimarts, segons informa el diari Le Monde, una nova jornada de mobilitzacions, la catorzena, el proper 6 de juny. L’anunci té lloc l’endemà de l’1 de maig, que va fer sortir al carrer 800.000 manifestants arreu de l’Estat francès, segons la policia, mentre que la Confederació General del Treball (CGT) augmenta la xifra fins als 2,3 milions.

Per a Frédéric Souillot, secretari general de Force Ouvrière (FO) (Força Obrera), la mobilització d’aquest dilluns, “massiva i decidida”, obliga els sindicats mobilitzats “a continuar en la unitat sindical per lluitar” contra la llei de la reforma de les pensions, que ha estat validada pel Consell Constitucional i hauria d’entrar en vigor al setembre. Per la seva banda, Sophie Binet, secretària general de la CGT, ha afirmat que els sindicats tenen dues dates a la vista: aquest dimecres 3 de maig —quan s’espera la decisió del Consell Constitucional sobre la segona petició de referèndum d’iniciativa compartida (RIP), que el passat 14 d’abril ja va rebutjar la primera petició— i el 8 de juny —dos dies després de la mobilització convocada avui, quan l’Assemblea Nacional debatrà una proposició de llei del grup de diputats Llibertats, Independents, Ultramar i Territoris (LIOT, per les seves sigles en francès) que té l’objectiu de derogar la reforma de les pensions—.

Fins a la nova jornada de mobilitzacions, el 6 de juny, els sindicats hauran de posar-se d’acord, malgrat les seves divergències, sobre les invitacions de l’executiu a reprendre el diàleg. La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, enviarà noves invitacions als sindicats en els propers dies, segons el mateix rotatiu, tot i que no s’ha especificat si les reunions seran bilaterals o multilaterals. El líder de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT), el principal sindicat francès, Laurent Berger, ja ha anunciat que “discutirà” amb Borne, mentre que Binet ha recordat que la intersindical havia previst prendre la decisió “entre tots”. “Mai vam dir que estàvem d’acord en tot”, va afirmar dilluns Berger, que va afegir que “no és el final de la intersindical”. Pel que fa a la resta de sindicats reformistes, la Confederació Francesa de Direcció-Confederació General d’Executius (CFE-CGC) i la Confederació Francesa de Treballadors Cristians (CFTC), ja han dit que també aniran a les reunions proposades per l’executiu.