Continguts del lloc

A nivell global, l’ estudi conclou que les condicions per a l’exercici del periodisme a 180 països i territoris “són adverses a 7 de cada 10 països i satisfactòries només a 3 de cada 10”. En concret, la situació és “molt greu” a 31 països (17,2 %) –entre els quals la Xina i Rússia–, “difícil” a 42 (23,3 %), “problemàtica” a 55 (30,6 %), “més aviat bona” a 44 (24,4 %) i “bona” només a 8 (4,4 %).

Noruega (1), Irlanda (2), Dinamarca (3), Suècia (4) i Finlàndia (5) són els cinc països amb la situació més bona i Iran (177), Vietnam (178), la Xina (179) i Corea del Nord (180) tanquen la classificació. Països Baixos torna enguany a la sisena posició que ocupava el 2021, abans de l’assassinat del periodista Peter R. de Vries.

El secretari general d’RSF, Christophe Deloire, atribueix la gran “volatilitat” en el rànquing d’enguany, “amb pujades i baixades importants i amb canvis inèdits, com ara la pujada de 18 llocs del Brasil i la baixada de 31, del Senegal”, a un “encreuament de l’agressivitat del poder a molts països i de la creixent animadversió cap als periodistes a les xarxes socials i al món no virtual”.

Segons Deloire també interpreta aquesta volatilitat per “l’auge de la indústria de l’engany, que dona forma i distribueix la desinformació, alhora que proporciona eines per fabricar-la”.

De fet, l’edició d’aquest 2023 alerta sobre els “dramàtics efectes sobre la llibertat de premsa” d’aquesta “indústria de l’engany” a l’ecosistema digital. A dos terços dels països avaluats els experts han destacat la “implicació d’actors polítics dels seus països en campanyes de desinformació massiva o de propaganda, de manera regular o sistemàtica”.

“La diferència entre allò veritable i allò fals, allò real i allò artificial, els fets i els artefactes es difumina, posant en perill el dret a la informació”, adverteix RSF. L’entitat constat que existeixen “capacitats de manipulació sense precedents” que són “utilitzades per debilitar els qui encarnen el periodisme de qualitat, alhora que debiliten el propi periodisme”.

En aquest context, avisa que les noves eines basades en la intel·ligència artificial generativa “sacsegen el ja fràgil univers mediàtic”. L’informe assenyala que “la indústria de la desinformació escampa produccions manipuladores a gran escala” i, “a més, la intel·ligència artificial digereix continguts i després regurgita simplificacions que falten al rigor i a la fiabilitat”.