Una incidència causa retards a tal línia de Rodalies. Gairebé tant és quan ho llegeixis, perquè aquest titular el podria escriure d’esma el més desentrenat dels Chat GPT la majoria de dies de l’any, des de fa anys i panys a Catalunya. La darrera avaria en un enclavament de Gavà –a causa d’un incendi dilluns al vespre en una caixa elèctrica, sigui o no originat per un llamp– fa que ara s’hagin quedat sense sistema de seguretat tots els trens entre el Prat de Llobregat i Castelldefels. És a dir, gairebé tots els que transiten des del sud i cap al sud del país per la línia de la costa –la gran majoria–, siguin de Rodalies o regionals (les línies afectades són l’R2 sud, i les R13, R14, R15, R16 i R17). Un incident que provocarà greus retards i minves en el servei durant tres o quatre setmanes segons els responsables, i que és segurament dels que pitjors conseqüències causarà a la xarxa ferroviària catalana –sumant la durada de l’anomalia i el total de viatgers afectats– en molts anys. Mirat així, doncs, això és excepcional, però el que no ho és gens són les constants disfuncions tècniques del sistema. De fet, són el pa de cada dia.

Ens podríem remuntar tant enrere com vulguem, però per fixar un criteri partim de l’1 de setembre passat, des de quan és vigent la gratuïtat dels abonaments dels serveis de Rodalies i regionals, previ dipòsit de 10 o 20 euros. Fent una recopilació de les dades que ha anat fent públiques la mateixa operadora, Renfe, en els vuit mesos transcorreguts fins al 30 d’abril, només en 37 dies hi ha hagut plena normalitat en el servei. És a dir, en 205 dels 242 dies (85%) hi va haver alguna incidència o altra que va provocar retards i disfuncions en una o diverses línies. És clar que si s’hi grata una mica més es veu que la majoria dels dies de normalitat (26) són en cap de setmana i festius. Per tant, només en onze dels 164 dies laborables, els que acumulen el major trànsit de viatgers (i no per motius d’oci), no va passar res. Dit a la inversa, en el 93% dels dies entre setmana hi va haver algun problema o altre en el servei.

La immensa majoria dels problemes en el servei van derivar-se d’incidències tècniques, ja sigui als trens o a les instal·lacions, com ara catenàries i sistemes de control. Per exemple, destaca el caos del 9 de setembre, quan durant les primeres tres hores punta del matí no va circular cap tren en cap línia perquè no funcionava el sistema de telecomunicacions entre els combois i el sistema de trànsit centralitzat que aquella matinada s’havia actualitzat informàticament. Uns 200 trens i 80.000 usuaris van quedar, de cop, sense servei. Només una setmana més tard, dues avaries a les instal·lacions també van provocar retards de manera simultània en vuit línies. Més que un incident, el 7 de desembre hi va haver un accident, per l’encalç de dos trens a l’estació de Montcada, que va provocar més de 150 ferits, això sí, lleus, a més de nombrosos retards en les línies al nord de Barcelona, és clar.

Al desgavell tècnic, a més –al qual cal afegir per exemple dos dies de vaga al novembre, o un servei per carretera els dies 30 i 31 d’octubre a l’R3 i l’R1 fins a final de línia que Renfe no va notificar pròpiament com a incidència– molts dies s’hi han d’afegir imponderables que no són atribuïbles a raons internes que són responsabilitat de Renfe o Adif. Es tracta d’atropellaments –de persones, però fins i tot d’animals, ja que el dia de Nadal un tren va topar amb un senglar a l’R3–, actes vandàlics a la infraestructura, actes incívics a l’interior dels trens o aturades arran d’incendis propers a la via o d’inclemències meteorològiques, que hi han provocat talls per exemple arran de la caiguda d’arbres pel vent.

“La peça clau del transport ferroviari a Catalunya ens falla, a Rodalies vuit de cada deu dies hi ha una incidència greu”, va denunciar dimarts el conseller de Territori, Juli Fernández, al Parlament. En la mateixa interpel·lació, ERC quantificava en 473 les incidències que al llarg de 2022 va patir la xarxa catalana, 1,3 al dia de mitjana, una xifra que Junts fins i tot va elevar l’endemà a 525, gairebé una i mitja al dia. Segons aquest grup, en els darrers 15 anys s’han construït 84 quilòmetres de noves vies a Madrid i cap a Catalunya. En altres xifres, mentre per cada ciutadà català s’inverteixen 95 euros en trens, a la capital estatal en són 308. O encara una darrera comparació: si en aquesta etapa s’han executat el 24% de les inversions pressupostades a Catalunya, a Madrid la xifra ha estat del 153%. En aquest sentit, ERC va denunciar també al setembre que, dels 4.300 milions que s’havien previst per al pla de Rodalies Catalunya 2008-2015, l’Estat només en va executar el 13%, i que, dels 2.100 milions del pla 2016-2020, només en van ser el 40%. Fins al setembre, del pla d’inversions 2020-2030, xifrat en 6.346 milions, només se n’havia executat el 8,7%, tot i que el govern espanyol va situar el 2018 al capdavant un exconseller, Pere Macias, per agilitzar les obres, un fet que Adif assegura que ha passat.