Incidir en el camp artístic i també en la programació arreu de Catalunya. Aquest és el repte que s’han marcat un bon nombre de festivals (sobretot, els estratègics, que tenen més recursos per poder promoure coproduccions) i ho volen fer de bracet de les fàbriques de creació i també dels teatres municipals del territori. El mes de febrer passat els 50 partners implicats en el Suport a la Creació de Fira Tàrrega es van trobar per conèixer, de primera mà, cada un dels 17 projectes que han estat seleccionats per a aquesta edició. El model de centre de les arts escèniques, impulsada durant el primer tripartit, s’ha anat dissolent i han anat emergint amb la potència que cada municipi decideix les fàbriques de creació per a garantir la creació més enllà de la capital. Avui, es compten en vora125 les fàbriques escampades per tot Catalunya, segons dades de Xarxaprod . Les coproduccions dels festivals (Fira Tàrrega i Fira Mediterrània, però també d’altres com el TNT) estan cohesionant la recerca de les fàbriques a les cartelleres catalanes. Evidentment, la labor dels grans festivals com Grec i Temporada Alta juguen a aquesta complicitat amb una envergadura molt més gran (però sense la facilitat de capil·laritat dels festivals més petits).

Tenir el suport de Fira Mediterrània és important perquè obre el ventall de molts altres suports. Jordi Fosas posa d’exemple la creació de l’Orquestra de Musiques d’Arrel de Catalunya. Engegar-ho costava 40.000 euros. Es va poder aixecar pel suport d’una desena de còmplices. Tenien garantides aquella desena de funcions. Ja al primer any, en van fer una vintena. La possibilitat de gira (i el seu pressupost) ha tingut un efecte multiplicador. Fira Mediterrània ha augmentat, per al 2023, la partida fins a 120.000 euros del seu Obrador, donant suport a projectes que vinculen la cultura d’arrel amb la contemporània. Premis com el Delfí Colomé demostren que obrir una convocatòria de creacions convida que els coreògrafs de dansa contemporània s’obrin a indagar a partir de la dansa d’arrel.

El cas Tàrrega. Jordi Colominas va ser el primer director del festival estratègic d’arts del carrer de Catalunya que va voler fer prevaler la creació amb site specific per mirar de donar empenta a projectes amb major capacitat de repensar-s’ho. Pontenpie va estrenar Copacabana, el seu primer espectacle el 2010. En el seu desè aniversari ja superaven el miler de funcions de només tres espectacles (se suma Àrtica,i Loo). Al 2021, van estrenar Bajau. Él programa de Suport a la Creació de Fira Tàrrega guanya consistència amb les direccions de Jordi Duran (2011-2019) i Anna Giribet (2019-2023). Ara, passa a ser una part significativa del pressupost d’activitat de Tàrrega. Si en les primeres col·laboracions es partia d’un suport econòmic de 3.000 euros, ara les ajudes mínimes per als artistes ja són de 6.000 euros. La partida es pot ampliar en funció de les necessitats de cada peça. A hores d’ara, anualment es dedica una partida propera als 100.000 euros per a aquestes coproduccions. Però l’acompanyament en tot el procés (l’artístic i l’empresarial) és constant. La Mostra d’Igualada va començar amb un suggeridor mercat de projectes fa uns any. El director Ramon Giné va provar el 2022 de començar la coproducció amb més còmplices. Per exemple, es va poder estrenar la coreografia Imperfect de Sol Picó amb La Baldufa.

La sobreproducció?

Un dels riscos de donar suport a creacions emergents (i la mateixa aparició de tantes fàbriques de creació sembla incentivar-ho encara més) és la sobreproducció. De fet, bona part de l’ecosistema premia les creacions anuals, en comptes de donar més suport a la possibilitat de gira, de rendibilitzar el treball un segon any d’explotació. Aquest és un dels objectius de la Nau Ivanow, a la Sagrera. És un exemple de fer apostes per a projectes més estables.