Un altre calbot a l’Estat pel Catalangate. L’informe de conclusions sobre l’ús de programari espia a la UE que ahir va aprovar la Comissió Pegasus del Parlament Europeu, un cop votades les 1.281 esmenes que quedaven pendents, dona per fet que l’espionatge va ser “conduït” per les autoritats espanyoles -en aquest sentit, retreu que el govern espanyol hagi donat a la comissió “informació limitada” sobre els casos- i mostra a més un “clar patró”, en el sentit que coincideix amb moments d’especial rellevància política. El document, en aquest sentit, insta l’Estat a iniciar una investigació per “posar llum” als casos dels 47 independentistes espiats segons va revelar el laboratori canadenc Citizenlab, que tanmateix no s’ha aclarit encara qui va ordenar. A més, constata que ningú ha estat capaç de valorar ni informar de sobre com aquests espiats podien constituir una amenaça immediata per a la “seguretat nacional”.

Sobre els 18 espionatges que sí que va reconèixer l’Estat, a través d’un informe del Defensor del Poble que va apuntar que el CNI els va fixar com a objectius dins del marc legal, el text es limita a recordar que ha de ser un jutge qui n’ha de validar la legalitat. L’informe, en tot cas, constata que ningú dels 18 ha estat denunciat per delictes penals com a resultat de l’espionatge, i recorda que cal autoritzacions judicials amb motius molt ben descrits i delimitats per poder-lo dur a terme.

Així mateix, el document considera que les investigacions que hi ha en curs als jutjats avancen “a marxa lenta”, i que en general “no estan anant tan ràpid com seria desitjable”. En aquest sentit, constata que la cooperació de les autoritats “és crucial” i suggereix que “a fi d’aportar més claredat i contribuir amb expertesa tècnica”, l’Europol sigui convidada a garantir que la investigació que s’obri segueixi els processos adequats. Així mateix, el text retreu que el CNI no ha presentat cap informe anual aquesta legislatura al Congrés, com hauria de fer segons la normativa, i que la llei que el regula està desfasada i no atorga prou protecció a la ciutadania.

L’informe europeu, això sí, conclou que “Espanya té un sistema judicial independent amb prou garanties” i que “en general” el marc regulador a l’Estat està en línia amb el que exigeixen els tractats. En contraposició, igualment, també apunta que presenta qüestions pendents encara a què es podria donar resposta amb “ràpides i profundes reformes”. A més, adverteix que la seva implementació en la pràctica ha d’estar en línia amb els drets fonamentals.

Un segon informe -que haurà de ser validat pel ple del Parlament Europeu, probablement al juny- recull recomanacions als estats com l’espanyol. Per bé que aquest text encara pot patir modificacions, d’entrada recull les conclusions del primer i recomana a l’Estat que es faci una investigació “completa, justa i eficaç” sobre els 47 espiats sense autorització judicial i que hi destini els recursos que calgui, convidant l’Europol si és necessari. Així mateix, recomana l’Estat donar als 18 espiats que ha reconegut “accés adequat” a les autoritzacions judicials del Tribunal Suprem, i l’insta així mateix a “cooperar amb els tribunals”.