La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental per la seva gestió de la Institució de les Lletres Catalanes mentre la presidia. En l’escrit, se sosté que s’han vulnerat els seus drets i que el procediment judicial no ha tingut totes les garanties. En destaca la “manca d’imparcialitat” dels jutges del TSJC.

Alhora, insisteix que el procediment s’ha fonamentat en una investigació “prospectiva”, feta sobre la seva persona i no pas en base a uns fets concrets. Segons l’escrit de recurs, les proves presentades contra la condemnada no tenen “cap fiabilitat” i contenen “errors gravíssims” en la cadena de custòdia. Això podria comportar una manipulació de proves, segons ha manifestat des del principi Borràs i recull ara el recurs, que s’empara també en l’informe pericial presentat sobre l’assumpte, que va ser ignorat durant el judici.

Borràs ha recalcat que es tracta d’un cas de “persecució política”, de lawfare, i no hauria arribat als jutjats si no fos pel procés independentista català. El recurs també s’aferra al “linxament mediàtic” del cas durant cinc anys, que se suma al policial i al judicial. D’aquesta manera, “Borràs ja va arribar al judici oral com a culpable”. Les “confessions incriminatòries” pactades per part d’altres investigats a canvi que no fossin acusats o de rebaixes de pena és un altre dels elements que Borràs recorda per posar l’accent en la indefensió que assegura haver patit. La persecució, segons l’escrit, hauria continuat de manera incessant i ho demostraria la recent retirada de l’escó de diputada per part de la Junta Electoral Central.

La desproporció de la condemna, que el mateix TSJC recull en la sentència, també permetria entendre l’acarnissament judicial del qual la líder de Junts es queixa.