No soc una globalitzadora, soc una tecnòloga. Allò que més m’agrada és innovar: tinc una vuitantena de patents i secrets comercials que he aportat al món perquè tothom en tregui profit. Però també m’he dedicat a crear equips i a liderar projectes de globalització, i ho volia compartir. Per això he escrit aquest llibre.

Perquè fa trenta-un anys vaig començar portant l’equip de traduccions i localització de codi a Cisco Systems, i ben aviat em vaig adonar que m’hi podia quedar aprenent si volia créixer professionalment. Es donava la circumstància que en aquell moment les empreses que sortien al món no sabien gaire bé com fer-ho perquè és molt difícil, i necessitaven gent que sabés coordinar globalment les coses, que fos molt bona en operacions mundials i formant equips. Si pots anar donant valor a la teva empresa, totes aquestes coses són les que s’han d’anar mirant.

Potser era un objectiu secundari del llibre, però la primera intenció era explicar què fa que un producte inventat al Silicon Valley, com ara Google, Twitter o Zoom [la conversa té lloc a través d’aquesta plataforma de videoconferència] estigui a l’abast de tothom arreu i en la seva llengua. Com és que arriben mòbils en català a Catalunya? Com és que puc transferir les meves dades i saber el saldo del meu compte bancari amb una aplicació feta tan lluny? En definitiva, volia explicar que hi ha persones que fan possible això.

Una empresa que entri en qualsevol país ha de respectar l’idioma del país. Si entres a França ho farà en francès, i si entres a Catalunya ho has de fer en català perquè és l’idioma que parlem. Jo vaig formar part del primer equip que va fer que Google parlés català fa molt anys. Ara bé, això depèn de l’equip de globalització de cada empresa, i de si tenen cèntims, perquè prioritzaran. Les empreses dels Estats Units miren molt si fan diners i si tenen clients en determinat idioma, no és un tema de discriminació vers una llengua o una altra. Per això és molt important que si els catalans volem les coses en català les fem servir en català, perquè si escollim el castellà o l’anglès després quan l’equip de globalització mira les dades per saber quantes persones fan servir un idioma poden pensar que no cal invertir-hi.

Això és un fals mite que fa molt mal al català. Per tenir una llengua forta s’ha de parlar, llegir, compartir i s’hi ha d’invertir. I la gent que no ho fa està col·laborant que la llengua sigui menys important, tot i que no en sigui gaire conscient. La intel·ligència artificial ens proporciona eines de traducció automàtica que han abaratit molt el fet de tenir el text en un altre idioma. Ara és tan fàcil com escriure en català i que la gent interessada cliqui a “Vegeu traducció”. Ja es pot arribar a més gent amb les traduccions instantànies, no he de canviar d’idioma, això és antiquat.

La intel·ligència artificial –que no és intel·ligent sinó que fa com els economistes, que agafen models i elaboren previsions i fan que les coses vagin més ràpides– al final demana que algú faci una comprovació. Fa quinze anys que la utilitzo, no és d’avui, li pots preguntar moltes coses i és molt útil. Però és una eina.

Em preocupa molt, però de manipuladors, sempre n’hi ha hagut. Què és, si no, escriure als diaris que Bruce Springsteen al seu concert de Barcelona va dir “Hola Espanya”, mentre 55.000 persones van sentir “Hola Barcelona, us estimem, Catalunya”? La manipulació no és nova.

Mai no he fet res sola, potser alguna marató, malgrat que sempre he fet esport d’equip i penso que si els equips funcionen bé poden tenir un alt rendiment: només cal veure l’equip de futbol femení del FC Barcelona. Aleshores quan vaig entrar a NetApp, una empresa Fortune que facturava uns 700 milions de dòlars l’any, amb un càrrec de molta responsabilitat que implicava portar equips de milers de persones, vaig dubtar: ho faré bé o malament? I vaig decidir que volia ser la millor versió de l’Anna que pogués. I sí, vaig agafar un cap d’estratègia que havia treballat a Microsoft i que em va ajudar molt. També un doctorat en psicologia corporativa que em va explicar que havia de fer funcionar la companyia com un equip de l’NBA. I finalment un grup d’experts en comunicació política, que em van explicar la importància d’escollir les paraules i expressions que cal repetir perquè un missatge cali. En vaig aprendre molt.

Moltes de les empreses que surten al món ho fan malament, però potser és que no es pot fer tot de cop. Entrar en un país és una tasca de molts anys, i és molt important que hi hagi algú mirant constantment què necessita la gent que tens dedicada a aquell mercat. Al final és igual la raó per la qual surtis, l’única cosa, que no recomanaria és no fer-ho si el producte no funciona bé a casa.

Hi ha molts caps de localització, però els que sabem fer globalització estratègica d’empresa som molt pocs. Als EUA i entre les empreses Fortune n’hi ha potser cinc que són molt i molt bons.