Regne Unit
Ombra sobre Westminster
Addiccions al Parlament britànic
Les conductes sexuals inapropiades i el consum de cocaïna i alcohol embruten la reputació de la cambra legislativa
Diversos diputats, la majoria conservadors, han estat condemnats a presó o apartats pels seus partits per abusos sexuals
Els sindicats volen suspendre’ls mentre són investigats
El final de Johnson es va accelerar també quan es va saber que havia encobert un diputat abusador
Pel Parlament de Westminster circula una llista amb el nom de 40 polítics dels quals es recomana no acceptar mai una copa ni deixar-se entabanar perquè estan relacionats amb el bullying i la mala conducta sexual.
Aquesta llista podria semblar anecdòtica si no fos que hi ha interposades una setantena de reclamacions per conducta sexual inapropiada a l’oficina de queixes i greuges –la que regula el comportament dels diputats– per incidents denunciats per treballadors de la cambra. El nombre de denúncies va augmentar després del moviment #MeToo del 2017 i afecten 56 diputats, tots homes, la majoria tories, nom amb què es coneixen els conservadors.
Entre ells, el diputat David Warburton, de 57 anys, casat i amb dos fills, suspès pel Partit Conservador mentre s’investiguen les acusacions d’assetjament sexual interposades per tres dones, dues de les quals treballaven per a ell. Una de les denunciants va explicar que, mentre eren en un bar, no es va trobar gaire bé. Ell la va acompanyar a casa i se li va ficar al llit despullat, grapejant-li els pits sense el seu consentiment. També va denunciar que ell li havia encarregat que li comprés cocaïna. Als diaris es va publicar una foto –que no es desconeix qui la va filtrar– de Warburton davant del que semblen unes ratlles de cocaïna. Warburton assegura que és innocent.
L’abril del 2020, el diputat conservador Rob Roberts, de 43 anys, casat, va ser denunciat per una empleada per conducta sexual indeguda després d’enviar-li missatges de contingut sexual de manera persistent tot i que ella li havia dit que no volia tenir res amb ell. Va ser suspès durant tres mesos i readmès al Parlament més tard. Ell va al·legar que la seva intenció era romàntica, no sexual. Després es va declarar gai. Ara està separat de la seva dona.
Scotland Yard va obrir el desembre passat una investigació contra el diputat conservador Julian Knight, de 51 anys, per una denúncia d’abusos sexuals que no va ser revelada. Fa dues setmanes, la policia va dir que tancava la investigació. Knight ha acusat el seu partit d’haver danyat la seva reputació per haver publicat el seu nom i ha demanat la readmissió. Un portaveu de la formació ha dit que, de moment, no el poden readmetre perquè hi ha noves acusacions en contra seva.
Sí que va ser jutjat i condemnat a divuit mesos de presó, el 2021, el diputat conservador Imran Ahmad Khan, de 49 anys, per haver abusat sexualment d’un adolescent de 15 anys després d’haver-li donat ginebra en una festa el 2008, abans de ser elegit parlamentari. Khan va renunciar al seu escó abans d’entrar a la presó. El febrer passat va ser excarcerat després de nou mesos.
També el 2021 la policia va detenir un altre diputat conservador –la identitat del qual mai no va ser revelada– acusat de dos delictes de violació i agressió sexual pels quals més tard va ser posat en llibertat sota fiança sense càrrecs.
“Soc un ‘tory’ entremaliat!”
El 2020, un altre diputat conservador, Charlie Elphicke, de 51 anys, casat i amb dos fills, va ser condemnat a dos anys de presó per tres agressions sexuals a dues dones. En la sentència, el jutge va descriure Elphicke com “un depredador sexual que va fer servir l’èxit i la respectabilitat com a tapadora”. Durant la vista, una de les víctimes va explicar que la va agredir i després la va perseguir per tota la casa cridant: “Soc un tory entremaliat!” Elphicke va sortir de la presó quan va complir la meitat de la condemna, completament arruïnat després que la seva dona li demanés el divorci i que hagués d’indemnitzar les dues víctimes.
El final de l’exprimer ministre Boris Johnson també va estar relacionat amb un escàndol sexual de manera indirecta. El juliol passat, Chris Pincher, de 53 anys i vicelíder del grup parlamentari conservador, va ser acusat d’abusar sexualment de dos joves treballadors del partit en un club privat de Londres. Pincher havia estat denunciat prèviament per altres conductes inapropiades amb jovenets del partit. Johnson n’era coneixedor quan el va ascendir. Quan l’escàndol va saltar als mitjans, va negar saber-ne res, però llavors la persona que li havia entregat els informes ho va denunciar públicament, fet que provocar l’onada de dimissions que va posar fi al mandat del primer ministre.
El desembre del 2021, el conservador Andrew Griffiths, de 52 anys, va ser declarat culpable per haver violat la seva dona mentre dormia, haver-la forçat a tenir relacions sexuals i haver-la agredir verbalment i físicament. Fins i tot la va empentar quan estava embarassada de la seva filla. La seva dona també és diputada conservadora. Griffiths té prohibit veure la seva filla.
La llista és molt llarga. La majoria són diputats tories, però també n’hi ha d’altres partits, com ara el laborista Mike Hill, condemnat per un tribunal laboral per haver agredit i assetjat sexualment de manera repetida una treballadora al Parlament i després discriminar-la laboralment, reduint-li el sou i fent-la fora per haver-se negat a complaure els seus desitjos sexuals. O Patrick Grady, de 43 anys, nacionalista escocès de l’SNP, que va ser suspès temporalment fa un anys per haver grapejat dos dels seus empleats.
“Els sindicats i altres membres del Parlament han estat alertant durant molts anys sobre una cultura perillosa que no aborda la conducta sexual inadequada”, va denunciar Mike Clancy, el secretari general de Prospect, el sindicat que representa el personal de la cambra legislativa. “És molt clar que calen més reformes per protegir-hi els treballadors”, hi va afegir.
Entre les reformes que reclama figuren no permetre l’entrada dels diputats mentre són investigats per conducta sexual indeguda i permetre que terceres persones puguin presentar denúncies a l’oficina de queixes i també que les puguin presentar ciutadans víctimes d’abusos o atacats encara que no treballin al Parlament.
A tot això s’hi afegeix un presumpte problema d’alcohol i drogues. El desembre del 2021, el Sunday Times va publicar que s’havien trobat traces de cocaïna en onze dels dotze lavabos del Parlament, inclosos els més pròxims als despatxos del primer ministre i del titular de l’Interior. El president del Parlament va demanar una investigació policial i es va plantejar desplegar gossos per ensumar l’interior del recinte. Al gener, per exemple, el diputat laborista Jared O’Mara, de 41 anys, va ser condemnat a quatre anys de presó per frau per haver-se inventat despeses de fins a 35.000 euros en diners públics per pagar-se l’addicció a la cocaïna.
Els funcionaris de la cambra van rebre també informes que es podia sentir olor de cànnabis des de Parliament Street, un carrer molt estret que dona a l’espai obert de Portcullis House, un edifici annex a la cambra que conté oficines i sales de reunions dels diputats. També van ser arrestats dos narcotraficants i tretze persones per tinença de drogues als voltants del Parlament.
“Les drogues hi són habituals”, va confessar Mark Oaten, exdiputat liberaldemòcrata, a la televisió LBC l’abril del 2022. Sabia de diputats que inhalaven cocaïna a la taula de les seves oficines. “Vaig veure els editors polítics dels diaris nacionals inhalant coca a les tapes del vàter.” Hi ha també una cultura de consum d’alcohol en hores laborals que sembla anacrònica perquè ja ha estat erradicada de la societat.
Segons treballadors del Parlament, s’hi han reportat baralles entre diputats ebris. Hi ha fins a trenta bars i restaurants i vuit pubs que tanquen tard.
“La gent està sola”, va reflexionar Oaten. “Estàs lluny de casa. Hi ha un ambient de bar i sovint estan avorrits, molts cops esperen hores i hores per les votacions [que a vegades s’allarguen fins a les onze de la nit] i se’n van a l’Strangers [un dels bars del Parlament], on es barregen amb els periodistes.”
Oaten, de 59 anys, sonava com a futur líder liberaldemòcrata quan el dominical News of the World va publicar que havia pagat per un prostitut de 23 anys durant dotze mesos, entre el 2004 i el 2005, tot i estar casat i tenir dos fills. I també que havia pagat per orgies amb prostituts i que havia practicat la coprofília, que és l’excitació sexual a partir dels excrements. Era el 2010. Oaten va reconèixer els fets, va dir que havia estat la crisi dels quaranta i va dimitir com a diputat. Va ser el final de la seva carrera política.