Això vol dir que fa temps que no ve. Tenim la seguretat mínima per evitar que entri qualsevol persona. No estic d’acord amb el plantejament de la pregunta. Jo crec que qualsevol partit ha d’encaixar en qualsevol societat democràtica. Dir que necessiteu seguretat per les coses que dieu em sembla perillós. En una democràcia tothom pot dir el que vulgui. El problema no és que el PP pugui dir coses que incomodin la societat catalana, que no ho fa, el problema és que hi ha persones que són radicals i que pensen que la millor manera de posar fi a persones que no pensen com tu és atacar-les físicament, i per això necessitem seguretat.

La veritat és que mai vaig creure que el partit pensaria en mi per ser cap de llista a Barcelona. És cert que tinc una llarga experiència de regidor i que sabia que buscaven candidat per a Barcelona, però la veritat és que quan m’ho van proposar vaig pensar que Barcelona necessitava, realment, un canvi i que jo tenia molts elements per ser considerat un bon candidat.

Necessita vitamines, però el fons és bo. Amb un cert entrenament i una mica de vitamines, tornarem a situar el Partit Popular com el partit de centre i centredreta no separatista important de Catalunya.

En Josep va fer una passa important fa quatre anys. Va acceptar el repte i ho va fer de la millor manera possible i només puc agrair-li la tasca feta.

Jo crec que hi ha massa ego. És veritat que el Partit Popular ha fet moltes coses bé i d’altres les ha fet malament, i jo crec que ja s’han redreçat i això ha provocat que algunes persones hagin decidit canviar d’opció política. Això ja s’ha acabat i, per tant, estic convençut que molta gent que va votar Ciutadans, i d’altres que han pensat que Valents era qui venia a substituir el Partit Popular, tornaran a votar el Partit Popular, i la gent de Vox la veritat és que són una incògnita. M’he trobat gent de Vox que m’ha dit que ens tornaran a votar, i d’altres que fins i tot Vox els queda a l’esquerra.

Jo fa 55 anys que soc així...

Jo, quan vaig ser president del partit, vaig ser com soc ara; quan vaig ser quinze anys diputat al Parlament, també. Tinc una manera de fer que em permet parlar amb tothom. Tinc bons amics independentistes, socialistes, alguns amics podemitas... I, per la meva manera de ser, m’agrada parlar amb la gent i crec que la societat catalana necessita cosir i fixar-nos en allò que ens uneix i no el què ens separa.

Creiem que el tema de l’ocupació es resol amb lleis i no enfrontant veïns amb ocupes i posant en perill la policia. Nosaltres som un partit que vol ser útil i el millor és modificar les lleis com hem proposat recentment i, malauradament, els partits de Colau, Collboni i Maragall han votat en contra d’aquesta reforma de la llei que proposàvem i que feia que els ocupes podien ser al carrer amb 24 hores.

No, en absolut, jo no marxaré.

A mi em fan molta gràcia els polítics que diuen “jo em presento, i si no...”! Com Valls o Trias, que diu que, si no és alcalde, se’n va. Aquestes coses diuen molt poc dels polítics i cal ser servidor públic, estiguis al govern o a l’oposició. No val dir que només em quedo si soc el jefe. La ciutat de Barcelona necessita tothom i jo no faré com Valls. Jo vull governar Barcelona, vull fer fora Colau i, a partir d’aquí, treballaré cada dia perquè Barcelona torni a ser capdavantera.

Va ser un suïcidi. Fer alcaldessa Ada Colau va ser un suïcidi, però la culpa també la tenen els del PSC. I la culpa també la té Trias, perquè fa vuit anys, quan li vam oferir ser alcalde, a canvi de res, només perquè no ho fos Colau, ens va deixar, va marxar, i va deixar Colau d’alcaldessa. Per tant, si ho va fer fa quatre anys, res impedeix que ho torni a fer ara.

De Barcelona. Volem una Barcelona que sigui el contrari del que està fent el govern municipal. Volem que creixi, que sigui segura, que la mobilitat no sigui un caos com ara i que atregui inversors, on els emprenedors vinguin a fer empresa i no tinguin els impostos més alts de l’Estat. Volem que Barcelona sigui una ciutat friendly amb els que venen a crear riquesa, a fer inversions. També amb els turistes de qualitat. Volem una ciutat agradable on hi hagi un hub del món del motor, del món tecnològic, del tema de la salut. Volem tornar a posar Barcelona en el mapa.

Tenim un ajuntament que vol que la ciutat decreixi. Quan el govern municipal està en contra dels grans esdeveniments, de l’ampliació de l’aeroport, del món del motor i de tot allò que genera riquesa, doncs tenim un problema. A més, si tenim que és la ciutat on els impostos són més alts, hi ha una equació que la classe mitjana de Barcelona és molt difícil que pugui seguir pagant les ocurrències de l’alcaldessa.

I jo també.

El que està provocant és que les coses que fan van en contra de l’objectiu que busca. A Barcelona, com més impedeixes la circulació, poses més traves amb carrils bici en carrers on no hi han d’anar, fas el tramvia de la Diagonal, el que fas és que hi hagi més embussos i això genera més contaminació.

Abarrotao. Diuen: “Hem pacificat el carrer Consell de Cent.” D’acord, però han guerrificat el carrer València, que ara té un volum de trànsit insuportable. Tot el que fan ha generat més embussos i més contaminació. L’Ajuntament de Madrid ha fet tot el contrari i ha donat ajudes perquè la gent es pugui comprar bicicletes, patinets i la gent es pugui canviar el cotxe per un d’elèctric. Això ha fet que Madrid compleixi la normativa europea de contaminació.

I ara! Barcelona és molt millor ciutat que Madrid; el que passa és que té el pitjor govern de la seva història.

Perquè és l’altra gran ciutat d’Espanya i, amb problemes similars, es pot veure com funciona una ciutat amb un alcalde del Partit Popular i com funciona Barcelona, amb un alcalde que no ho és. I quan veus que a Madrid s’obren negocis, la gent paga menys impostos i la política social és, en alguns temes, millor que a Barcelona, t’adones que allà on governa el Partit Popular la gent viu millor, paga menys impostos.

Barcelona necessita més seguretat, més neteja i estar més cuidada. Que els negocis es puguin obrir en 15 dies amb una declaració responsable. Farem una ciutat on la gent tingui facilitats per fer coses, no com ara, que tot són problemes.

El que fan els ciutadans, que n’hi ha que parlen en català i d’altres en castellà. En les seves comunicacions i retolació, l’Ajuntament ha de ser bilingüe. No cal protegir ni català ni castellà, les llengües s’han de fer servir per unir.

Jo no percebo un debat social gaire fort en aquest tema. Els edificis no són culpables del que hi va passar dins. A Via Laietana hi van passar coses esgarrifoses, per part d’uns i altres, però ara dona cabuda a una policia democràtica que defensa la Constitució i la llibertat dels ciutadans. Tenen la comissaria en un lloc molt cèntric i jo espero i desitjo que es mantingui allà.