Societat

Acollits en temps de guerra

Creu Roja ha atès 46.000 refugiats ucraïnesos des de l’esclat de la guerra

L’ONG omple 2.000 places de primera acollida i 660 de temporals

El suport psicosocial és bàsic en un procés d’arrelament molt lent

Les expectatives de retorn s’han esvaït per a moltes persones que van marxar a correcuita

“Quan ets refugiat vius al dia, perds els amics i només esperes que tot acabi per tornar a la vida normal.” Són les paraules de la Maria, que va arribar a l’agost a Barcelona fugint de la guerra amb la filla i el fill, adolescents, després de mesos de patir els bombardejos i “somiar” que l’endemà, “quan es llevés”, la guerra s’hauria acabat. “Vivíem a prop de Kíiv i era molt perillós, a tocar de l’aeroport principal”, explica d’una de les zones més castigades pels combats que es van iniciar el 24 de març de l’any passat. Va convèncer els fills per marxar, amb la condició que s’endurien la gossa, i van creuar Alemanya amb autobús i amb tren fins a París, amb l’ajuda de “bona gent” que els oferia un lloc on descansar en un trajecte tan llarg i dur. Van arribar a Barcelona, on tenien un conegut, i amb l’ajuda de la Creu Roja es van establir, com molts compatriotes, en un hotel del Maresme, a Santa Susanna. La Maria manté la feina impartint classes d’italià en línia a la Universitat de Kíiv, que va ser un dels objectius cèntrics destruïts per les bombes, i amb l’ajuda de la Creu Roja pot viure en un pis de lloguer. “Els estudiants, que estan repartits per tot el món, es connecten cada dia”, explica la docent, que amb un sou de 300 euros cobreix una minsa part de les factures. Els plans de la Maria es van capgirar quan la família li va treure del cap tornar després de l’estiu perquè el noi acabés els estudis obligatoris. “El meu amic va morir fa tres setmanes i tinc el germà a la presó”, diu amb angoixa quan parla de la guerra. Ara el que més la preocupa és que els fills aprenguin castellà i català “per comunicar-se amb la gent”, perquè veu que els està costant més del que es pensava. “Em fa patir la Sofia, perquè és molt reservada i li costa parlar”, confessa la mare, que dedica moltes tardes a acompanyar la jove als tallers i activitats de dansa que es fan als centres cívics de la Zona Franca, on viuen.

El suport psicosocial als refugiats es treballa des del moment en què es fa la primera acollida. “No és fàcil, perquè la incertesa amb què viuen és molt gran”, explica Bàrbara Díaz, responsable d’Acció Social a Catalunya, que reconeix que les expectatives de retorn de la població que va marxar a correcuita pensant que seria temporal s’estan esvaint quan veuen que el conflicte fa més d’un any que dura. En aquest sentit, l’arrelament i l’aprenentatge de l’idioma “ha costat una mica més” a la població ucraïnesa per aquesta percepció que està en una situació de temporalitat. A través del voluntariat i els cursos, l’entitat facilita espais per superar la inseguretat del nou idioma, que és un dels principals reptes per integrar-se en la societat d’acollida. “Estan molt pendents del que passa allà, com és normal, i a nosaltres ens toca treballar i acompanyar perquè puguin fer la vida aquí”, explica Díaz. “No tenim arribades massives com fa un any, però hi ha un degoteig permanent, perquè la situació de crisi i conflicte continua”, assegura la responsable de la Creu Roja, l’entitat que fa l’acompanyament social i d’inserció tan bon punt els refugiats arriben al Centre de Recepció, Atenció i Derivació, el Creade, que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va obrir a la Fira de Barcelona.

Aquest espai s’ha convertit en el punt de trobada de la població ucraïnesa, sobretot per als que sol·liciten la protecció temporal del programa internacional, una tramitació que fa, allà mateix, la Policía Nacional. La població ucraïnesa té la facilitat d’accedir a la protecció temporal, a la qual no poden accedir altres sol·licitants d’asil, gràcies a una directiva europea específica per facilitar el procés migratori arran del conflicte.

La Creu Roja és una de les entitats acreditades per fer l’acompanyament social, econòmic i jurídic del programa de protecció internacional des del moment en què es fa la primera acollida. L’organització humanitària ha atès, des de l’inici de la guerra, uns 46.000 refugiats ucraïnesos, dels quals 20.791 han sol·licitat la protecció temporal del programa estatal, dotat amb 14.000 places d’acollida distribuïdes per les diverses comunitats autònomes per a la població ucraïnesa.

El programa estatal preveu tres fases d’intervenció: ajuda en el procés d’integració en una fase inicial d’acollida, una de temporal en què s’entra en el programa i una fase d’autonomia en què la persona aconsegueix feina i un allotjament. A tot Catalunya, la Creu Roja té unes 4.000 places de primera acollida, de les quals gairebé la meitat es van fer servir per atendre persones derivades de la crisi d’Ucraïna. En aquesta primera acollida per a les persones sol·licitants d’asil, es cobreixen les necessitats bàsiques, es fa un acompanyament psicològic i es demanen habilitats, coneixements i domini de la llengua per ajudar-los en la recerca de feina. “Els infants i joves no tenen cap problema un cop s’escolaritzen”, explica Díaz, que veu més dificultats en el cas de les persones de més edat que van arribar a l’inici de la guerra, desvinculades del mercat laboral, per a les quals no és fàcil la integració amb l’idioma. A aconseguir una fase d’autonomia, hi ajuda el fet de trobar feina, un acompanyament que es fa des d’entitats com ara la Creu Roja, entre d’altres, que busquen oportunitats laborals per a una població en què el 60% té estudis superiors. En el marc de la nova acció concertada del programa de protecció internacional, la Creu Roja gestiona 660 places, que poden ser albergs, pensions o pisos assistits, per a l’acollida temporal dels refugiats, i en la darrera fase més autònoma i d’integració, a tot Catalunya, hi ha unes 450 persones. L’accés a l’habitatge és un drama per a les entitats socials, que necessiten més recursos en un mercat escàs. En el cas de la Creu Roja, les necessitats l’han portat a arribar a acords amb la Generalitat per fer servir places d’albergs públics de la xarxa jove Xanascat, en què els refugiats troben temporalment un lloc on viure.

LA XIFRA

20.791
refugiats d’Ucraïna s’han adherit al programa estatal de protecció internacional per atorgar l’asil.

LA FRASE

No tenim arribades massives, però hi ha un degoteig permanent, perquè la situació de crisi i conflicte continua
Bàrbara Díaz
responsable d’intervenció social de la creu roja a catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.