Política

Estats Units

La cursa a la Casa Blanca

La batalla republicana per al 2024 pren forma

Les darreres enquestes assenyalen un fort suport del partit a Trump de cara a la nominació com a candidat per a les eleccions presidencials i avantatja Ted Cruz i Ron DeSantis

L’expresident continua centrat en els comicis del 2020 i envoltat de polèmiques judicials

La picabaralla conservadora dona més possibilitats a Biden

“Trump és el clar favorit per a la nominació, però no és imbatible”, adverteix l’analista David Shor

La bata­lla per la can­di­da­tura pre­si­den­cial del Par­tit Repu­blicà als Estats Units està ja en marxa. Aquesta cursa a la nomi­nació a la Casa Blanca per a les elec­ci­ons del 2024 ha començat i els can­di­dats estan esta­blint les seves posi­ci­ons. L’expre­si­dent nord-ame­ricà Donald Trump con­ti­nua domi­nant la con­versa política, però altres can­di­dats repu­bli­cans estan bus­cant dife­ren­ciar-se del cre­a­dor del movi­ment MAGA (“Make Ame­rica Great Again”) i de les seves polèmiques. Trump encara és popu­lar entre la base repu­bli­cana, però també ha ali­e­nat molts votants mode­rats i inde­pen­dents. Alguns repu­bli­cans bus­quen un can­di­dat que pugui unir el par­tit i atraure un ven­tall més ampli de votants.

Entre aquests can­di­dats des­ta­quen Ron DeSan­tis, gover­na­dor de Flo­rida; Nikki Haley, exam­bai­xa­dora dels Estats Units a les Naci­ons Uni­des; i Asa Hutc­hin­son, exgo­ver­na­dor d’Arkan­sas. Hutc­hin­son ha des­ta­cat la seva experiència i ha dit que vol ser “el can­di­dat de la solució”, men­tre que DeSan­tis ha gua­nyat popu­la­ri­tat per la seva posició ferma en temes com ara la pandèmia i la immi­gració. Haley s’ha man­tin­gut rela­ti­va­ment en silenci sobre les seves inten­ci­ons polítiques, però molts repu­bli­cans la veuen com una can­di­data forta.

Can­di­da­tu­res ober­tes

“La llista de can­di­da­tu­res repu­bli­ca­nes encara està oberta, i és massa aviat per dir qui sor­tirà ele­git com a can­di­dat. Hi ha una sèrie de can­di­dats poten­ci­als amb cre­den­ci­als sòlides, i es podria deci­dir per una sèrie de fac­tors, entre els quals l’eco­no­mia, el clima polític i la capa­ci­tat dels can­di­dats per recap­tar diners”, va expli­car en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui Amy Wal­ter, ana­lista política i edi­tora de The Cook Poli­ti­cal Report.

Més enllà d’aquests fac­tors, els pro­ble­mes legals de Trump també podrien jugar un paper impor­tant en aquesta cursa de fons fins al novem­bre del 2024. Trump s’enfronta a una sèrie de rep­tes legals, inclo­ses les inves­ti­ga­ci­ons sobre els seus nego­cis i el seu paper en l’atac del 6 de gener al Capi­toli. Aques­tes inves­ti­ga­ci­ons podrien danyar la posició política de Trump i fer-li més difícil gua­nyar la nomi­nació repu­bli­cana. El comitè selecte de la Cam­bra que inves­tiga l’atac del 6 de gener ha citat Trump i els seus ali­ats a decla­rar. El comitè també està bus­cant docu­ments rela­ci­o­nats amb els esforços de Trump per anul·lar els resul­tats de les elec­ci­ons del 2020.

D’altra banda, l’ofi­cina del fis­cal del dis­tricte de Man­hat­tan també està inves­ti­gant les rela­ci­ons comer­ci­als de Trump. La inves­ti­gació se cen­tra en si l’expre­si­dent i la seva família van par­ti­ci­par en delic­tes finan­cers.

L’últim escàndol té a veure amb la seva vida per­so­nal. Trump haurà de pagar 5 mili­ons de dòlars a la colum­nista E. Jean Car­roll: dos mili­ons per l’“abús sexual” produït el 1996 i tres per “difa­mació”, en haver-ho negat els anys poste­ri­ors. Així ho va dic­ta­mi­nar la set­mana pas­sada un jurat del tri­bu­nal fede­ral de Man­hat­tan, que, després d’escol­tar els argu­ments de la fis­ca­lia i la defensa, final­ment va des­car­tar el delicte de vio­lació.

Recap­tació de fons

Aquests càrrecs i les altres inves­ti­ga­ci­ons poden supo­sar un gran cop per a les seves aspi­ra­ci­ons a la nomi­nació, i pot fer més difícil la recap­tació de diners, un fac­tor dife­ren­cial als Estats Units. “Donald Trump és el clar favo­rit per a la nomi­nació repu­bli­cana el 2024, però no és imba­ti­ble”, va asse­gu­rar David Shor, ana­lista polític i cofun­da­dor de la pla­ta­forma Civis Analy­tics.

Tot i aques­tes incer­te­ses, el que ha can­viat poc en els últims anys és l’expec­tació mediàtica que genera. La set­mana pas­sada, Trump va aparèixer en franja de màxima audiència a la cadena de tele­visió pro­gres­sista CNN. En aquell esce­nari, l’expre­si­dent es va negar repe­ti­da­ment a accep­tar la seva der­rota en les elec­ci­ons del 2020 i va defen­sar la mul­ti­tud dels seus par­ti­da­ris que van assal­tar el Capi­toli dels Estats Units el gener del 2021. “Quan mires què va pas­sar durant aque­lles elec­ci­ons, tret que siguis una per­sona molt estúpida, veus què va pas­sar”, va dir Trump en res­posta a la pre­gunta ini­cial de la peri­o­dista de la CNN Kait­lan Collins, quan aquesta li va dema­nar que acceptés els resul­tats de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2020. “Aque­lles van ser unes elec­ci­ons mani­pu­la­des”, va afe­gir.

La rea­li­tat en aquests moments és que, mal­grat la seva con­tro­ver­tida sor­tida de la Casa Blanca i les cons­tants polèmiques que l’envol­ten, Trump con­ti­nua sent el prin­ci­pal favo­rit per a la can­di­da­tura repu­bli­cana. No obs­tant això, altres can­di­dats repu­bli­cans també estan llui­tant per cap­tar l’atenció dels votants i dis­tan­ciar-se de les polèmiques que hi ha al vol­tant de la figura de Trump.

Segons les dar­re­res enques­tes, com la de la tele­visió ABC News, el 52% dels votants repu­bli­cans pre­fe­rei­xen Donald Trump com a can­di­dat pre­si­den­cial, men­tre que el 12% pre­fe­rei­xen el sena­dor Ted Cruz i el 8%, el gover­na­dor Ron DeSan­tis. Altres pos­si­bles can­di­dats, com Nikki Haley, Mike Pence i Marco Rubio, es tro­ben més lluny de la pre­ferència dels votants repu­bli­cans. Aquests resul­tats, segons la con­sul­tora política Amy Wal­ter, s’expli­quen pel suport incon­di­ci­o­nal de bona part dels seus admi­ra­dors. “És una figura molt pola­rit­za­dora, però també té una base de segui­dors molt fidel”, va pun­tu­a­lit­zar Wal­ter.

El futur del par­tit

Tot i que encara és en els seus pri­mers mesos, el resul­tat de la bata­lla repu­bli­cana per a la nomi­nació pre­si­den­cial de cara les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2024 tindrà un gran impacte en el futur del Par­tit Repu­blicà i en la direcció del país.

L’esta­blish­ment repu­blicà ha estat divi­dit sobre Trump des que es va pre­sen­tar per pri­mer cop a la pre­sidència, el 2016. Alguns repu­bli­cans de la maquinària con­ser­va­dora han donat suport públic a Trump, men­tre que d’altres s’hi han opo­sat fron­tal­ment. La pica­ba­ra­lla interna, segons els experts, podria donar un avan­tatge sig­ni­fi­ca­tiu a l’actual pre­si­dent, el demòcrata Joe Biden, per ser ree­le­git.

52
per cent
dels votants republicans prefereixen Donald Trump com a candidat presidencial, segons l’última enquesta de la televisió ABC News.
12
per cent
dels votants republicans voldrien el senador Ted Cruz com a candidat republicà i un 8%, el governador de Florida, Ron DeSantis.

Els candidats greixen la maquinària

Les eleccions a la presidència dels Estats Units del 2024 són a l’horitzó i ja hi ha alguns candidats que han anunciat oficialment la seva intenció de competir per la nominació presidencial dels seus partits.

Pel costat republicà, s’han presentat cinc candidats: Donald Trump, Nikki Haley, l’emprenedor Vivek Ramaswamy, Asa Hutchinson i el comentarista polític Larry Elder. Aquestes figures del partit conservador ja estan treballant per guanyar el suport dels votants i de les elits del partit.

D’altra banda, pel costat demòcrata, el president actual, Joe Biden, ha anunciat la seva intenció de buscar la reelecció en les eleccions vinents del 2024. Tanmateix, hi ha altres candidats menys coneguts, com ara l’autora Marianne Williamson i l’advocat antivacunes Robert Kennedy Jr., nebot de l’expresident nord-americà John F. Kennedy, que també aspiren a la nominació demòcrata.

La cursa per a la nominació demòcrata a la Casa Blanca no desperta tant d’interès com la republicana. Passa sempre amb el partit que en aquell moment té la presidència i el cap d’estat aspira a la reelecció. En el cas de Biden, la incògnita, ara ja resolta, era si el president aspirava a la reelecció per la seva edat avançada, ja que ara té vuitanta anys i estarà a punt de fer-ne 81 quan es facin les eleccions, que estan previstes per al 5 de novembre de l’any 2024.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.