Les històries i lluites socials de 9 manters centren la proposta creativa que Catalunya ha portat aquest any a la XVIII Biennal d’Arquitectura de Venècia. La mostra, que ha arrencat avui a la ciutat italiana i es podrà visitar fins al 26 de novembre, ha estat organitzada per l’estudi d’arquitectura i cinema Leve i el sindicat popular de venedors ambulants Top Manta. Ho han fet colze a colze i han muntat una instal·lació fora dels pavellons estatals que vol posar sobre la taula la descolonització i la descarbonització sense sortir de casa. És una mena de un mercat ambulant metafòric que ofereix reflexions sobre les relacions nord-sud i les condicions de vida de la diàspora africana a Europa; i un seguit de propostes de nous models residencials basats en la comunitat, com cuines col·lectives, nous espais d’acollida i la reutilització de locals buits, fet de la mà d’estudiants d’arquitectura internacionals.

Entre els objectes que es poden trobar hi ha, per exemple, una manta brodada que recorda el periple de l’Àfrica a Barcelona d’un dels protagonistes, l’Aziz Faye.

Amb el títol Seguint el peix, la proposta critica l’espoli que fa la gran indústria alimentària de les costes africanes. Hi ha un munt d’exemples.

Avui, en la inauguració de la mostra, els manters han lluït una samarreta amb el lema L’art de la hipocresia estampada pel col·lectiu i amb la qual han volgut representar la presència d’un col·lectiu migrant i racialitzat a un espai històricament reservat a les elits culturals i artístiques.

Al pavelló es poden veure les mantes que els migrants fan servir per vendre els seus productes al carrers i a les voreres. a través d’elles, entrellaçades, es pot fer un recorregut metafòric ja que la primera mostra l’Àfrica com a origen de la humanitat i la última com els cotxes s’han menjat el bosc. Entremig, denuncies constants a l’espoli del continent africà o les lleis d’immigració, amb pàgines on s’ha escrit la paraula “racista”.

La mostra inclou una segona part amb gràfics i mapes amb alternatives urbanístiques, on es vol fer una crida a la possibilitat que una altra construcció del món és possible, amb nous models arquitectònics basats en la comunitat i no en l’individualisme. “Els manters ens ensenyen la importància d’una casa sempre oberta on regna l’hospitalitat”, es pot llegir en un dels planells.