Hi ha la política, i després hi ha Xavier García Albiol. No és fàcil el que va fer ahir el candidat del Partit Popular a Badalona. No ho pot fer qualsevol. De fet, no ho fa ni el seu president, Alberto Núñez Feijóo, que, quan ve per aquests paratges, queda satisfet de tenir un auditori d’uns pocs centenars de persones. “Veo que cada vez somos más en Catalunya”, va dir el líder popular la setmana passada en un bufó acte de suport a Daniel Sirera realitzat al Turó Park de Barcelona. En canvi, ahir, a Badalona, en una gran esplanada ombrejada de plataners, a tocar del centre comercial Màgic, hi eren tots, o gairebé tots, aplegats sota l’enginyós lema de campanya d’Albiol, Badalonisme, que no vol dir res i, a la vegada, ho diu tot.

“Som 4.300”, va dir eufòric el candidat a alcalde, conscient que el d’ahir és l’acte més multitudinari que s’ha fet fins ara en aquesta campanya electoral per les municipals a Catalunya. El secret de l’èxit és doble: d’una banda, l’albiolisme, és a dir, la innegable simpatia que per a una bona part de la societat badalonina provoca qui va ser alcalde entre els anys 2011 i 2015 i 2020 i 2021, i, d’una altra banda, el botifarrisme, o, dit d’una altra manera, l’atractiu que tenia per a bona part dels concentrats escoltar el seu líder tot menjant un plat de seques amb botifarra.

Escoltar és un dir perquè, tot i la bona organització de l’acte –els assistents quan prenien lloc en les llarguíssimes taules disposades ja hi tenien plat, ampolla de cola, llimonada i aigua–, en una bona part de l’immens recinte les paraules del líder Albiol no se sentien, per deficiències de la megafonia o perquè quedaven ofegades per les animades converses de la gent. Sigui com sigui, una pantalla gegant al mig de l’espai va servir per distribuir la imatge i les paraules d’Albiol a tot arreu, també aquelles que el candidat popular va dirigir als votants socialistes, als de Podemos i també –atenció, que aquesta és la pretensió de la idea del badalonisme, que vol dir fem ciutat i no pàtria– als “independentistes” (sic).

Molta pretensió és que l’independentisme faci costat a qui s’ha mostrat de forma clara i rotunda com un dels més ferms defensors de l’espanyolisme al país, però com que, cal insistir, les eleccions a Badalona van de Badalonisme, el pare de l’eslògan hi confia i ahir s’hi va referir i els va demanar el vot. I és que Albiol necessita molts més vots que els 4.300 que ahir van anar a dinar amb ell i molts més que els 17.000 que va aconseguir en les últimes eleccions. No en té prou amb els 11 regidors que va treure aleshores i ahir va deixar ben clar que necessita un resultat contundent, Albiol reclama “14 regidors” per evitar que la resta de forces s’uneixin en contra seva.

I tot i la demostració de força potser no hi arribarà. En l’acte d’ahir hi va haver un detall important, més fora que dintre el recinte, que assenyala que l’albiolisme potser no serà majoritari. El líder del partit havia fet el dia abans una crida a les xarxes per anar-lo a escoltar, tot i saber que els 4.000 llocs a les taules ja eren plens. Els proposava que el seguissin des d’una graderia que hi ha al costat mateix de l’esplanada on es va fer l’acte, amb visió directa sobre l’escenari. El resultat de la crida va ser que quan Albiol parlava en aquella immensa graderia només hi havia vuit persones assegudes.

I el fet és que l’organització va fer curt de mongetes però els van sobrar botifarres. Qui sap si algú havia pensat que si aquelles graderies s’haguessin omplert potser s’hauria hagut d’alimentar el públic vingut d’imprevist, però no va ser així. Sigui com sigui, Albiol segur que donarà per bo l’excedent de botifarres si el que li sobren diumenge són vots. Ja veurem si acaba recuperant la vara d’alcalde o, si tot plegat, acaba amb un altre isme, és a dir, un bany de realisme polític.