“T’imagines que els candidats i candidates a l’alcaldia de Barcelona visquessin al carrer?” Aquesta és la pregunta que planteja la Fundació Arrels i que dona peu a transformar els cartells de campanya d’Ada Colau (BComu), Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts) i Ernest Maragall (ERC) i retocar tant el lema com la imatge, caracterizant-los com a persones sense sostre, per “evidenciar com d’inversemblant és el fet que una persona sense llar pugui transformar-se en un actor polític de pes”. Reivindiquen que “només un 32% de les persones que viuen al carrer a Barcelona podran votar” perquè la majoria de les 1.200 persones que es troben en situació de sensellarisme no compleixen els requisits que es demanen. El percentatge s’extreu de la radiografia feta per l’entitat al juny de 2022. Ferran Busquets, director d’Arrels, lamenta que “les persones sense llar, a la pràctica, estan excloses” del dret a votar. Arrels veu en el padró un punt clau per afavorir-ne l’accés i reclama “polítiques transformadores” per lluita contra el sensellarisme.

L’acció s’inclou en la campanya #ningusensedrets impulsada per la Fundació Arrels en el context electoral. L’entitat apunta que la transformació s’ha fet gràcies a la intel·ligència artificial i puntualitza que la tria dels candidats s’ha basat en la representació al consistori, tot i que el missatge s’adreça a totes les formacions polítiques. Els candidats pateixen una visible transformació del aspecte exterior i es canvien els lemes de campanya. En el cas d’Ada Colau es pot llegir Ella no pot obrir camí. A Barcelona, les persones han perdut aquest dret i molts altres. Pel que fa a Collboni, la frase De Nou a Barcelona es canvi per un Ell no es pot presentar de Nou a Barcelona. Fem-ho per Barcelona de Trias passa a ser un Ell no pot fer res per Barcelona i, per últim, al cartell transformat de Maragall es pot llegir Ell no pot ser alcalde de Ningú.