L’incendi del Pont de Vilo­mara va arra­sar el juliol pas­sat 1.750 hectàrees de bosc i va fer reviure el drama que ja s’havia repe­tit en aquest muni­cipi del Bages el 1985. Un any després, i amb l’apro­vació de zona catastròfica per part del govern espa­nyol, el ter­reny comença a rebro­tar tot i l’escas­se­tat de plu­ges.

En un repor­tatge de l’ACN expli­quen que just després de l’incendi, el depar­ta­ment d’Acció Climàtica de la Gene­ra­li­tat va començar els tre­balls més urgents per con­te­nir l’erosió, evi­tar pla­gues i afa­vo­rir la rege­ne­ració fores­tal. Es van tallar alguns dels arbres cre­mats i van cons­truir fei­xi­nes per reduir la velo­ci­tat de l’aigua i evi­tar l’erosió del ter­reny. Els pri­mers resul­tats ja es comen­cen a veure i s’espera que, en uns cinc anys, la zona sigui “un gran tapís verd” i hagin rebro­tat espècies com el pi blanc, l’alzina o el roure. A diferència del que es feia als anys 90, ara es dona pri­o­ri­tat a la rege­ne­ració natu­ral i s’evita replan­tar.

El depar­ta­ment d’Acció Climàtica ha inver­tit un total de 58.000 euros en aquesta zona on també es van cre­mar una tren­tena de cases de la urba­nit­zació River Park. Aques­tes actu­a­ci­ons han con­sis­tit en tallar una part dels arbres cre­mats i dis­po­sar-los de manera estratègica al terra per “fre­nar el flux de l’aigua” i evi­tar que, si hi ha plu­ges tor­ren­ci­als, puguin ero­si­o­nar el ter­reny. Josep Estruch, engi­nyer del depar­ta­ment, deta­lla que per fre­nar la velo­ci­tat de l’aigua també s’han fet fei­xi­nes de bran­ques i dics de con­tenció.

Estruch recorda que la pri­mera capa del sòl -entre 10 i 15 centímetres- és la que per­met que les plan­tes arre­lin. Per això, alerta que si no es fa cap actu­ació per reduir la velo­ci­tat de l’aigua es podria ero­si­o­nar el ter­reny i això per­ju­di­ca­ria l’arre­la­ment i la ger­mi­nació de les espècies. En aquest sen­tit, recorda que una set­mana després de l’incendi del Pont de Vilo­mara va haver-hi un epi­sodi de plu­ges tor­ren­ci­als que van arros­se­gar frag­ments de roques.

Estruch explica que, mal­grat que no ha plo­gut gai­rebé gens aquest hivern i pri­ma­vera i la vege­tació està “bas­tant estres­sada”, sí que hi ha hagut algu­nes plan­tes que han rebro­tat. A més, les plu­ges d’aquests dar­rers dies “aju­da­ran molt” i ja s’estan detec­tant plan­tes herbàcies que estan ger­mi­nant. L’expert pro­nos­tica que d’aquí a un any ja haurà començat a rege­ne­rar el pi blanc, el roure i l’alzina, men­tre que en un període d’entre 4 i 5 anys “segu­ra­ment ja serà tot un gran tapís verd”.