El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Parlament de Catalunya contra alguns preceptes del reial decret llei aprovat el 31 d’octubre de l’any 2019 per adoptar mesures urgents per raons de seguretat en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions. El Constitucional entén que el decret es va aprovar per una necessitat “extraordinària i urgent” i argumenta que la “prohibició temporal de l’ús de sistemes d’identificació basats en tecnologies de registre distribuït no desborda els límits de la competència estatal reconeguda a l’article 149.1.18 de la Constitució”. Així recull els mateix arguments de les sentències que va dictar el TC el mes de febrer i d’abril d’aquest mateix contra els recursos d’inconstitucionalitat que havien presentat els governs de la Generalitat i del País Basc. A més el TC entenc que el recurs no té sentit en relació a algunes vulneracions competencials per l’aprovació de la llei General de Telecomunicacions del 28 de juny del 2022.

En concret, el TC considera que les modificacions introduïdes per la nova llei fan que perdin objecte les infraccions competencials denunciades relatives a l’autorització prèvia de l’administració general de l’Estat pel que fa a les signatures i segells electrònics que la comunitat autònoma utilitza per relacionar-se amb els ciutadans.

També ha perdut objecte “la previsió que establia la intervenció sobre el conjunt de xarxes i serveis de les comunicacions electròniques per raons d’ordre públic”, diu el TC.

Pel que fa a les vulneracions de dret europeu que s’imputen al decret, la sentència sosté que l’ordenament comunitari no és un cànon directe de constitucionalitat.