El president d’ERC al Parlament i del Consell Nacional, Josep Maria Jové, ha declarat avui com a víctima davant de la titular del jutjat 20 de Barcelona en el marc de la causa judicial oberta pel cas Pegasus, i ha detallat que va ser espiat el març del 2019 i el juny del 2020 quan negociava en nom d’ERC temes com la investidura de Pedro Sánchez, però també altres qüestions com els estats d’alarma per la covid-19 o els pressupostos. També ha declarat l’eurodiputada Diana Ribas, posant de relleu que en el seu cas almenys va ser espiada el 28 d’octubre del 2019, dues setmanes després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l’1-O, que afectava el seu marit, Raül Romeva, i mentre parlava amb el seu assessor europeu.

Segons recull l’ACN, els dos dirigents d’ERC han declarat dues hores i reclamen que la investigació s’acceleri i s’unifiqui per als 65 afectats delCatalangate. Riba, abans d’entrar al jutjats, també ha exigit al president i a l’executiu espanyol que “compleixi la paraula” i desclassifiqui els documents relacionats amb Pegasus després que la titular del jutjat 20 de Barcelona els ho reclamés abans de cridar a declarar a la directora del serveis d’intel·ligència espanyols del CNI, Esperanza Casteleiro.

Sánchez va comparèixer el passat 26 de maig al Congrés de Diputats per donar explicacions sobre l’espionatge que el mateix va patir amb Pegasus i es va comprometre a desclassificar tota la informació que la justícia els requereixi –també ho va fer l’Audiència Nacional que porta el cas de la seves escoltes i dels ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska–, però sempre que aquests documents “no afectin la seguretat nacional”.

L’advocat dels dos republicans, Andreu van den Eynde, ha explicat que les declaracions d’avui eren l’“inici efectiu” de la investigació judicial sobre el cas, però espera que s’acceleri i s’acumuli en un sol jutjat i els jutges instructors tinguin més iniciativa pròpia i no posin entrebancs. A més, confia que la pressió política europea faci que el govern espanyol tingui “ganes” d’aclarir l’espionatge i desclassifiqui els documents del CNI sobre la qüestió, com li va demanar el jutjat. “És impensable que no ho faci”, ha dit. L’acusació particular ha aportat documents i proves pericials sobre els telèfons espiats, però la fiscalia vol que els afectats entreguin l’aparell sencer, cosa que el seu lletrat no vol. Segons l’advocat, ja hi ha prou proves pericials sobre l’espionatge i creu que com a màxim es podria fer un altre bolcat de la informació espiada que contenen els aparells perquè sigui analitzada per un laboratori independent, com el de la Universitat Politècnica de Catalunya, i no pas que la policia espanyola tingui l’aparell en el seu poder, perquè això podria vulnerar la seva intimitat.

L’Audiència de Barcelona va ordenar al març al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, cités com a investigada l’empresa israeliana creadora de Pegasus i encarregués un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. El 24 d’octubre passat el jutjat va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d’OSY Technologies. Però en comptes de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d’instrucció va preguntar a la fiscalia quines diligències volia practicar. Arran de la resposta de la fiscalia, el 15 de desembre passat el jutjat va denegar les diligències proposades en la querella de Jové i Riba, va denegar la investigació de l’empresa OSY Technologies SARL, propietària de NSO, i va acordar la pràctica d’algunes diligències demanades per la fiscalia. Jové i Riba van recórrer la decisió, i l’Audiència els va donar parcialment la raó.