La Fiscalia Anticorrupció assumirà la investigació sobre la suposada trama de compra de vots en les eleccions a l’Assemblea de Melilla del 28 de maig, després que així ho hagi decretat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz.

Segons el decret, al qual ha tingut accés Efe, un atestat de la Policia Nacional va posar en coneixement del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Melilla “l’existència de sòlids indicis de la compra de vots amb vista a les eleccions”, una “operació delictiva” que va començar el 4 d’abril amb la convocatòria dels comicis.

En concret, les investigacions que ha realitzat la Policia posen de manifest “l’existència d’una operació a gran escala de compra de vots, mitjançant la qual s’abonaven entre 100 i 150 euros a un important nombre de ciutadans, alterant la mecànica legalment establerta del vot per correu”.

Segons el que s’ha descobert fins ara, aquesta operació hauria estat duta a terme “per diversos individus afins o relacionats amb Coalició per Melilla” (CPM), al qual pertanyen alguns dels 10 detinguts en l’operació policial duta a terme dimarts passat a la ciutat autònoma, entre ells, el llavors conseller de Districtes i candidat número 3, Mohamed Ahmed.

El decret de la Fiscalia General de l’Estat assenyala que aquests “individus afins o relacionats” amb CPM “conformarien una estructura organitzada, amb planificació prèvia i concertada”.

“La compra de vots s’estaria finançant, a més, amb part dels fons obtinguts per empreses i particulars relacionades” amb CPM “en licitacions públiques, convenis, contractes i subvencions que s’haurien adjudicat durant l’última legislatura a la Ciutat Autònoma”, agrega la Fiscalia General de l’Estat.

Els fets podrien ser constitutius de falsedat documental, prevaricació, malversació i suborn, a més de delictes electorals dels arts. 141 i 146.1 a) de la L.O. 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, “sense perjudici d’ulterior qualificació”, d’acord amb l’atestat policial.

La Fiscalia General de l’Estat considera que es tracta d’ “un supòsit d’especial transcendència” incardinable en l’article 19.4 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF), la qual cosa permet que la Fiscalia Anticorrupció assumeixi el cas.

Així, justifica que els fets suposen “una manifestació de delinqüència o criminalitat organitzada” i tenen gravetat i transcendència “des del punt de vista social i polític” per “la pretensió d’alterar la lliure manifestació de la voluntat popular”, a més de “la complexitat de les investigacions” que s’han de desenvolupar.