Henry Kissinger va fer ahir cent anys i l’arxiu de seguretat nacional dels Estats Units ha aprofitat l’aniversari per desclassificar nous documents que il·luminen el rol conspirador i desestabilitzador de països com ara Xile que ha protagonitzat qui va ser secretari d’estat (1973-1977) i abans conseller de seguretat (1969-1975) durant els mandats de Richard Nixon i Gerald Ford. “Simpatitzem amb el que està intentant fer aquí”, va traslladar Kissinger al tirà Augusto Pinochet en nom del president Nixon en una reunió privada que van mantenir a Santiago el 1976. “Va fer un gran servei a Occident derrocant Allende”, li va dir en al·lusió al president socialista de Xile del 1970 fins a l’11 de setembre del 1973, en què es produeix el cop d’estat militar i ell mor.

El diplomàtic més famós del segle XX –del Vietnam a Cambodja i de la Xina fins a Amèrica Llatina– és alhora el Nobel de la pau (1973) més polèmic. Nascut el 27 de maig del 1923 a Fürth (Alemanya) en una família jueva que va arribar a Nova York fugint del nazisme, la guerra bruta persegueix la seva reputació.