L’efecte Trias ha funcionat a Barcelona com el candidat pel canvi, l’alternativa a Colau. Li ha funcionat electoralment però caldrà veure si políticament. Xavier Trias guanya a la capital catalana amb una bona diferència de més de 17.000 vots respecte del PSC i amb un regidor més –Junts n’obté 11 i el PSC, 10. És evident que es tracta d’una diferència prou folgada per reivindicar-se com a alcalde fins al darrer moment i forçar la negociació fins al darrer instant. Però no ho té garantit i ho haurà d’acordar amb el PSC perquè de poc li serveixen els 5 regidors als que cau l’ERC d’Ernest Maragall –recordem que Maragall va guanyar fa quatre anys amb 10 regidors. Però el socialista Jaume Collboni pot estar temptat de guanyar l’alcaldia tot i no ser el candidat guanyador i ben just superar per 300 vots a la Barcelona en Comú d’Ada Colau. Temptat per dos motius: és la seva darrera oportunitat però, a més, els catastròfics resultats del PSOE arreu d’Espanya poden convertir l’alcaldia de Barcelona en la joia darrera de la corona. En aquest sentit, pren importància el paper del PP, que dobla resultats i obté 4 regidors i el líder dels quals, Daniel Sirera, s’ha mostrat disposat a fer alcalde Trias però també Collboni per tal de fer fora Colau.

El que ja està clar a Barcelona és que s’ha acabat l’etapa d’Ada Colau al capdavant del govern de la capital de Catalunya , una derrota que, en aquest cas, també obre una nova etapa d’incertesa política al projecte de Catalunya en Comú a la resta del país, un projecte que queda debilitat. També Maragall i ERC queden molt tocats a Barcelona però ja totes les enquestes els situaven com a quarta força política. Un PP que dobla resultats i una extrema dreta de Vox que entra a Barcelona amb dos regidors esborren del mapa municipal a Ciutadans i a Valents, els hereus de l’artefacte Manuel Valls que va servir al PSC per fer alcaldessa Colau i evitar que ho fos un independentista, Ernest Maragall. La CUP torna a quedar-se fora de l’Ajuntament barceloní.