Política

Balcans

Els serbis mantenen les protestes al nord de Kosova

Washington fa una crida a rebaixar la tensió i Moscou demana evitar “accions provocatives”

El cap de l’Exèrcit italià creu que l’OTAN pot ser necessària a la zona durant “molt temps”

Els ser­bis del nord de Kosova man­te­nen aquest dime­cres les pro­tes­tes per dema­nar la reti­rada dels alcal­des d’ètnia alba­nesa ele­gits el pas­sat abril, en unes elec­ci­ons que la comu­ni­tat sèrbia –mino­ritària al país però majo­ritària al nord–va boi­co­te­jar i en les que la par­ti­ci­pació no va superar el 3 % en aquests muni­ci­pis.

Dese­nes de mani­fes­tants s’han tor­nat a reu­nir avui davant els ajun­ta­ments de Zve­can, Lepo­sa­vic i Zubin Potok, que estan pro­te­gits per sol­dats de la missió de l’OTAN a Kosova (KFOR). A Zve­can, on dilluns es van pro­duir xocs que van dei­xar més d’una vui­tan­tena de ferits, trenta dels quals mili­tars de la KFOR, les tro­pes de l’Aliança han reforçat les tan­ques de metall amb con­cer­tina que pro­te­gei­xen l’edi­fici muni­ci­pal. A la zona també hi ha des­ple­ga­des uni­tats de la poli­cia espe­cial koso­var amb vehi­cles blin­dats.

Entre els mani­fes­tants hi ha els fun­ci­o­na­ris ser­bis de l’Ajun­ta­ment, al qual no tenen accés des que el pas­sat diven­dres la poli­cia koso­var va car­re­gar amb força per tren­car el blo­queig que inten­tava impe­dir l’accés dels nous alcal­des alba­ne­sos d’aques­tes loca­li­tats, els veïns de les quals no en reco­nei­xen l’auto­ri­tat.

Arran d’aquests alda­rulls, el pre­si­dent serbi, Alek­san­dar Vucic, va posar diven­dres l’exèrcit en “alerta de com­bat” i va mobi­lit­zar diver­ses uni­tats a la fron­tera amb Kosova. Va ser la segona vegada en mig any que Sèrbia mobi­lit­zava tro­pes cap la fron­tera amb la seva antiga província, després que el desem­bre pas­sat fes el mateix per la crisi de les matrícules, que va aca­bar al març amb un acord entre Bel­grad i Pris­tina.

Pre­o­cu­pació a la Casa Blanca i al Krem­lin

Was­hing­ton va con­dem­nar ahir els dis­tur­bis de dilluns i va fer una crida a totes les parts a “deses­ca­lar les ten­si­ons”. El secre­tari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va dema­nar al pri­mer minis­tre de Kosova, Albin Kurti, que els nous alcal­des puguin fer la seva feina des de fora dels edi­fi­cis ofi­ci­als i que retiri la poli­cia espe­cial de la zona, una reti­rada que també rei­vin­di­quen els mani­fes­tants ser­bis. Kurti, però, va rebut­jar ahir la pos­si­bi­li­tat de reti­rar els alcal­des. El cap de la diplomàcia nord-ame­ri­cana va ins­tar els dos governs a repren­dre el diàleg mediat per la Unió Euro­pea (UE).

Mos­cou també segueix “amb molta atenció” i “pre­o­cu­pació” el desen­vo­lu­pa­ment de la situ­ació a Kosova, ha asse­gu­rat aquest dime­cres el por­ta­veu de la pre­sidència russa, Dmi­tri Peskov. Pre­gun­tat per aquesta qüestió en la seva roda de premsa diària, Peskov ha rei­te­rat el suport del Krem­lin a Sèrbia: “Cre­iem que tots els drets i interes­sos legítims dels ser­bis de Kosova s’han de com­plir”. En aquest sen­tit, ha adver­tit que s’ha d’evi­tar “acci­ons pro­vo­ca­do­res” que min­vin aquests drets. Peskov ha afe­git que, de moment, el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, no pre­veu par­lar amb el seu homòleg serbi.

KFOR per estona

L’OTAN va anun­ciar ahir que reforçarà la seva missió a l’envi­a­ment de 700 sol­dats més al nord de Kosova i amb la posada en alerta d’un altre batalló mul­ti­na­ci­o­nal per si és neces­sari. El cap de l’Estat major de la Defensa d’Itàlia, Giu­seppe Cavo Dra­gone, ha adver­tit avui que el con­tin­gent aliat podria con­ti­nuar durant “molt de temps”. “No sé quan es dona­ran les con­di­ci­ons per a la nos­tra reti­rada de Kosova (...), però podria ser molt temps i no seria pru­dent reti­rar-nos abans que s’hagin superat les raons polítiques i soci­als que van moti­var la nos­tra inter­venció”, ha dit davant una comissió mixta del Par­la­ment italià. L’almi­rall italià ha subrat­llat que en les últi­mes set­ma­nes ha que­dat clara la importància de man­te­nir-se en una zona que va ser “caldo de cul­tiu de con­flic­tes històrics i d’una greu crisi política, huma­nitària i també mili­tar als anys 90”.

Segons ell, la presència de tro­pes mul­ti­na­ci­o­nals ha asse­gu­rat “el rea­jus­ta­ment cons­tant d’equi­li­bris” i donat l’“opor­tu­ni­tat a mol­tes gene­ra­ci­ons de viure en pau i pros­pe­rar des­ter­rant el fan­tasma de la guerra a les nos­tres por­tes”. Segons ell, a Kosova ja ha pas­sat “l’apo­geu de la violència pura i dura”. “La situ­ació con­ti­nua tensa però no con­flic­tiva. Els nos­tres mili­tars saben inter­ve­nir i són mes­tres de la nego­ci­ació. I si s’han produït pics de con­fron­tació, és perquè era ine­vi­ta­ble”, ha sen­ten­ciat.

Kosova va pro­cla­mar la inde­pendència de Sèrbia el 2008, tot i que Bel­grad i 36 Estats sobi­rans més no reco­nei­xen, entre els quals Espa­nya.

El govern francès critica el gest “polític” de Djokovic

La ministra francesa d’Esports, Amélie Oudéa-Castera, ha criticat aquest dimecres el missatge polític del tennista Novak Djokovic a favor d’un Kosova serbi durant un partit a Roland Garros. L’esportista va escriure en una càmera que retransmetia l’esdeveniment “Kosova és el cor de Sèrbia. Stop a la violència”.

Oudéa-Castera ha considerat que l’acció del tennista serbi va ser “militant” i “molt política” i no s’hauria d’haver manifestat durant la competició. En declaracions a la cadena pública France 2, ha considerat que el gest de Djokovic “clarament, no va ser apropiat” i ha afegit que “no es pot repetir”.

La titular francesa d’Esports ha marcat diferències entre aquest cas i el de la tennista ucraïnesa que no va voler donar la mà a una rival bielorussa al final d’un partit. Segons ella, en el context de la invasió russa d’Ucraïna i del paper aliat de Bielorússia, aquest gest “es pot entendre” perquè per als ucraïnesos “hi ha un dolor que respecto”, tot i que ha afegit que “ens agradaria que sempre hi hagi joc net fins al final per donar la mà”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.