El trencaclosques de partits a l’esquerra del PSOE presenta un repte considerable perquè tenen només nou dies per posar-se d’acord i confluir en Sumar, la plataforma de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz, de cara a les eleccions estatals del 23 de juliol. Són nou dies legals per registrar la coalició a la Junta Electoral, després que Díaz ja hagi registrat el nom del partit. Les presses i les declaracions de compromisos són constants, però apareixen complicacions pel camí, com ara la relació entre el partit valencianista Compromís i Sumar, amb Unides Podem pel mig.

Compromís és el partit majoritari en aquest espai al País Valencià, amb el 14,30% dels vots i 15 diputats, dos menys que el 2019, a diferència d’Unides Podem, que ha desaparegut del mapa polític de l’antic regne perquè només ha arreplegat el 3,50% dels suports. A més, la formació liderada per Joan Baldoví representa un corrent autocentrat i nacionalista, que combina l’esquerra i la identitat. Aquestes peculiaritats i el fet que són majoritaris al territori són un dels rerefons que permeten entendre el seu plantejament per arribar a un acord amb Díaz. Reclamen no diluir la seva marca política, negociar bilateralment amb Sumar, sense Podem, i encapçalar les llistes en les tres circumscripcions del territori valencià. En paraules de la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, els valencianistes han de liderar la llista i el projecte al qual s’hi ha de sumar la candidatura estatal. Volen que l’agenda segueixi sent valenciana, amb el finançament, les rodalies, infraestructures i l’arrelament identitari. El més probable és que la candidatura es bategi com a Moviment Sumar Compromís, mantenint el cognom amb la marca de la casa, si fructifiquen les converses a contrarellotge.

Ja es va constituir aquest dimarts la comissió negociadora i el que deixen a entendre els valencianistes és que els acords amb altres formacions són cosa de Sumar i que ells negocien directament amb Díaz.

Però aquestes peticions han aixecat molta polseguera en l’entorn d’Unides Podem, amb qui no han tingut unes relacions gaire fluïdes darrerament -de fet, Compromís es va presentar en les darreres eleccions estatals amb Més País d’Íñigo Errejón-.

I en el debat accelerat s’hi ha afegit l’exlíder del partit lila, Pablo Iglesias, que ha reaccionat airat a TV3 i en el seu programa de televisió propi, dient que això és un “vet” al seu partit i que pot donar a “una situació molt complexa” perquè “la resta de partits també demanaran el mateix”. Però ha afegit que “hi ha d’haver acord perquè no hi ha alternativa”, tot i que ha retret el paper de la formació valenciana per “complicar les coses”. De totes maneres, ha lamentat que vulguin una negociació bilateral perquè Compromís va retreure aquesta mateixa demanda de Podem, tot i que no tenia el matís territorial. També ha posat la responsabilitat d’arribar a un acord i de l’èxit o el fracàs d’aquest a Díaz.

Les picabaralles entre Podem i Sumar, amb els retrets creuats que s’han anat mitigant darrerament, han donat pas a la pugna per espais en nacions històriques de l’Estat espanyol. El compte enrere per l’entesa de l’esquerra implica aquestes especificitats en què hi entren projectes més consolidats i amb dinàmica pròpia.