El pedagog Jordi Domènech i Casal (1976-2003) va morir el passat 23 de maig als 47 anys per culpa d’un càncer després de convertir-se en un dels divulgadors científics més reconeguts entre la comunitat educativa del país. Domènech, que va néixer a Girona i vivia a Montmeló, va guanyar el 2018 el premi Marta Mata de pedagogia i el 2019 va publicar un llibre de referència en el sector: Aprenentatge basat en projectes, treballs pràctics i controvèrsies. Aquest mateix anys s’ha publicat una novaversió Aprenentatge basat en projectes per a STEM. Breu manual pràctic. Domènech, que donava classes a l’institut Marta Estrada de Granollers i a la Universitat Autònoma de Barcelona, va rebre altres reconeixements durant la seva trajectòria, com el premi Joan Oro a la divulgació de la recerca científica (2007), el premi Prisma al millor web de divulgació científica (2011) i el premi Joan Profitós d’assaig pedagògic (2021).

Domènech era doctor en biologia però també llicenciat en humanitats, fet que li va permetre d’exercir l’ensenyament científic des d’un aspecte innovador amb la lingüística com a eix vertebrador. De la influència i el llegat de Domènech, en parla una de les seves companyes a l’institut, Marta Rotllan: “Crec que no hi ha cap professor de física o química a Catalunya que no el conegués perquè una de les seves característiques principals era la generositat. Qualsevol projecte d’ensenyament o itineraris sencers, que eren tots creatius i innovadors, els deixava oberts i compartits per a tothom i qualsevol podia accedir-hi per usar-los en benefici propi.” “Treballava sempre –hi afegeix Rotllan– amb una visió col·lectiva en què incloïa fets com escoltar sempre tothom o donar-nos suport davant de qualsevol dificultat. Va ser el nostre pal de paller des de la creació de l’institut, ara uns vuit anys.” La pròpia creació d’un institut tan jove, explica la professora, no es podria explicar sense la creació d’un equip innovador liderat per Domènech, que va incloure projectes de tota mena, fins i tot d’astronomia. “Va ser un dels artífexs també de les colònies per als professors, una cosa molt hippie si vols, però que també ens era de gran utilitat per compartir experiències.”

La seva altra gran “obsessió” era la lingüística. A la UAB formava part del departament de didàctica de la matemàtica de les ciències experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació. També era membre de la comunitat de professors universitaris de Llenguatge i Ensenyament de les Ciències (LIEC). “Ell considerava que la ciència no es podia aprendre bé sense fer-ho al mateix temps amb una comprensió de la lingüística”, recorda Rotllán, que també destaca el blog personal que tenia amb totes les seves reflexions i els missatges brillants que penjava a les xarxes. “Era una persona extraordinària i se l’estimava moltíssim. Un savi amb gran sensibilitat, sempre amb un somriure.”

En l’obra amb la qual va rebre el prestigiós premi Marta Mata, concedit per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Domènech defensava que la ciència no es pot ensenyar com un coneixement estàtic, sinó al contrari, que es troba en una evolució constant influïda per factors polítics, econòmics i ètics. En una entrevista posterior criticava l’ensenyament tradicional davant la innovació dels nous mètodes, com l’ensenyament per projectes: “No és rigorós pensar que pel fet de dir una cosa als alumnes i que la repeteixin s’aprèn. És un dogma i hem d’assumir que així no s’aprèn.”

Domènech va promoure també activitats al Museu de Ciències Naturals de Granollers i havia donat classes a l’institut Marta Mata, de Montornès, i a l’institut de Vilanova. Va ser, a més, un dels iniciadors del programa d’innovació educativa del Departament d’Educació i del programa STEAMcat.