Hillary Rodham Clinton es van quedar a la porta de la presidència dels EUA el 2016 en perdre les eleccions davant Donald Trump. Hauria estat la cirereta d’una brillant carrera que l’ha dut a ocupar els principals càrrecs de la política nord-americana: primera dama, senadora i secretària d’Estat, i a convertir-se en una icona de la política internacional. Clinton no ha perdut aquesta aura ni aquest poder d’atracció, tal com va demostrar ahir en l’acte central del 50è aniversari del Cidob, en què va omplir de gom a gom la capella del Macba, a Barcelona, on va participar en el diàleg A life in global politics amb el director del Cidob, Pol Morillas.

Clinton va fer una repassada als principals esdeveniments de la política internacional dels darrers anys i, especialment, al paper que han tingut –i tenen encara– els Estats Units. El món, va resumir l’exsecretària d’Estat, és molt diferent del de fa cinquanta anys, quan va néixer el Cidob: no és tan binari com en la guerra freda, però encara resten “estats agressors” com Rússia i líders “autoritaris” com el president rus, Vladímir Putin, i el xinès, Xi Jinping.

Davant aquestes amenaces, Clinton desaconsella el “poder dur” i recepta “poder intel·ligent”: la diplomàcia, la influència, “crear un entorn per superar les diferències, vèncer les inseguretats i les pors” i apostar pel “win-win”, una política en què hi guanyi tothom. De fet, aquesta estratègia de cooperació és la que hauria aconseguit, de moment, evitar el passeig triomfal de Putin a Ucraïna i, de retruc, dissuadir Xi, segons Clinton.

La secretària d’Estat de Barack Obama està convençuda que el president rus esperava amb candeletes una victòria de Trump el 2020 que afebliria l’OTAN. “Putin va subestimar Biden, no va tenir paciència i va decidir continuar la invasió” que ja havia començat el 2008 a Geòrgia i el 2014 a Crimea. El president rus, assenyala Clinton, no comptava, però, “ni amb la solidaritat d’Europa, els EUA i altres països, ni amb l’ajuda militar a Ucraïna, ni amb el lideratge i la valentia de Zelenski, els militars i la gent del país”. El somni d’imposar un “règim titella” ràpidament a Kíiv es va esvair de seguida per a sorpresa de Moscou, però també de Xi, que, segons Clinton, tenia previst enllestir el problema de Taiwan, i hauria recalculat el plans en veure la unió de la comunitat internacional.

El context de cooperació internacional implica, però, evitar el retorn a la Casa Blanca d’un personatge com Trump, un líder que ha deixat un “Partit Republicà irreconeixible” que el 2016 va caure “en el culte a Trump” i va basar la seva estratègia en “la desinformació a través de les xarxes socials, les teories de la conspiració i la postveritat”. Per mirar de desactivar aquesta polarització i “populisme”, Biden ha optat els darrers mesos per treballar conjuntament amb els republicans. Clinton creu que contra Trump, el demòcrata tornaria a guanyar les eleccions, “com vaig fer jo en nombre de vots”, però alerta de les maniobres dels republicans per influir, en els estats que governen, en el procés electoral per guanyar la majoria de vots del Col·legi Electoral, aquell òrgan antiquat i recargolat que escull el president de la primera potència mundial.