AUSTRÀLIA
Indultada i alliberada una dona condemnada per la mort dels seus quatre fills a Austràlia
Kathleen Folbigg ha estat empresonada dues dècades
Una investigació científica vincula els decessos de les criatures a una rara mutació genètica
Les autoritats australianes han anunciat aquest dilluns l’indult i alliberament de Kathleen Folbigg, que ha estat a la presó durant dues dècades per la mort dels seus quatre fills, després de revisar-se el cas arran d’una investigació científica que vinculava els decessos de les criatures, —Caleb, Patrick, Sarah i Laura, morts quan tenien entre 19 dies i 18 mesos entre el 1989 i el 1999—, a una rara mutació genètica, segons informa Efe.
L’indult ha arribat després que l’exjutge Tom Bathurst, que estava a càrrec de la revisió del cas, arribés a la conclusió que “hi ha dubtes raonables sobre la culpabilitat de Kathleen Folbigg per cadascun d’aquests delictes”, ha precisat el fiscal general de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Michael Daley, en una roda de premsa a Sydney. Segons Bathurst, s’han trobat condicions mèdiques que podrien explicar tres de les morts, ja que les dues nenes tenien una rara mutació genètica, un dels nens presentava una “condició neurogènica subjacent” i, tenint en compte aquests factors, la mort del quart nen no resulta sospitosa, informa El País.
La dona, de 55 anys i que sempre ha mantingut la seva innocència, ha estat posada en llibertat després de rebre l’indult de la governadora de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley. L’advocada de Folbigg, Rhanee Rego, ha considerat l’indult com un “moment decisiu d’un viatge llarg i dolorós” i ha expressat que el cas exposa que el “sistema legal pot cometre errors”. “Aquest cas ha de revifar la discussió per enfortir les interaccions entre el dret i la ciència, per fer reformes importants perquè el sistema legal prengui decisions basades en la millor evidència científica disponible, no en l’especulació”, ha dit en declaracions a la premsa local.
S’espera que Bathurst completi el seu informe final en unes setmanes i llavors les condemnes podrien ser anul·lades al tribunal d’apel·lació penal de l’estat, segons el diari britànic The Guardian.