Els acusats d’apallissar un independentista el 2019 neguen ser nazis
Un dels ultres reconeix que va donar “tres puntades de peu als glutis” de la víctima i li demana perdó en el judici
Els acusats d’apallissar un manifestant independentista el 17 d’octubre del 2019, tres dies després de la sentència del procés, han negat pertànyer en grups neonazis, en el judici que ha començat aquest dimarts a la Ciutat de la Justícia. Un dels investigats ha reconegut l’agressió i fins i tot ha demanat perdó perquè va fer “tres puntades de peu al glutis” de la víctima. En canvi, dos dels altres tres processats han dit que es trobaven per la zona, però que se n’estaven anant de la protesta després de veure com la tensió no parava de créixer. Aquests fets violents es van produir després que un grup de centenars de persones, diverses d’elles amb banderes espanyoles amb l’àguila franquista i que feien salutacions feixistes esporàdiques, es concentressin a la plaça d’Artós de Barcelona, situada al barri de Sarrià. L’escrit de la fiscalia repassa l’atmosfera de violència amb membres nazis al voltant i el fet que els acusats van atacar la víctima moguts per la “profunda animadversió a la ideologia” independentista que li van atribuir i aprofitant la superioritat numèrica. Tot plegat va quedar gravat en un vídeo que es va fer viral i els Mossos van identificar els acusats amb imatges clares.
La fiscalia demana cinc anys de presó per als acusats per un delicte de lesions amb els agreujants de discriminació ideològica i abús de superioritat i disfressa. L’acusació popular, exercida per l’Ajuntament de Barcelona, sol·licita la mateixa pena.
Els símbols “preconstitucionals”, ultradretans i nazis són recollits per l’escrit del ministeri fiscal i l’acusació popular. També recull l’actitud de múltiples manifestants espanyolistes que demostraven que anaven de caça per agredir independentistes. De fet, recorda que un grup d’unionistes va abandonar la plaça d’Artós per anar a una protesta contra la sentència de l’1-O als Jardinets de Gràcia, on hi havia centenars de persones, amb la “intenció clara de buscar persones independentistes per agredir-les” amb pals metàl·lics i la cara tapada. I aquesta intenció també la veu clara en l’agressió que va patir la víctima independentista d’aquest cas.
Els Mossos que han declarat com a testimonis han assenyalat que en els mòbils dels acusats van trobar converses on comentaven els fets, els reconeixien i explicaven els motius de la conducta violenta. També han exposat que van identificar els acusats en imatges de la manifestació clares, si bé les defenses han intentat posar-les en dubte.