Xile
La nova arquitectura institucional
Una segona oportunitat
Els consellers elegits pel vot popular per redactar una nova Constitució assumeixen avui el càrrec
L’extrema dreta té el control del procés
Una comissió d’experts presenta un avantprojecte que servirà de base per a la carta magna
Xile fa un nou pas en la redacció d’una nova Constitució. Avui assumeixen el càrrec els cinquanta consellers elegits per vot popular per a la redacció d’un text que enterri, definitivament, l’heretat de la dictadura d’Augusto Pinochet. Els legisladors tindran sis mesos de feina per tirar-lo endavant. El resultat anirà a les urnes perquè sigui aprovat o rebutjat, de manera definitiva, el 17 de desembre.
No serà un pas menor. El setembre de l’any passat, el 62% dels xilens van votar en contra de la proposta d’una Convenció Constituent dominada per l’esquerra que canviava de soca-rel la configuració institucional xilena, eliminava el Senat i proclamava un estat plurinacional. Va ser massa per a la ciutadania, que passat el fragor dels esclats socials del 2019 s’havia bolcat a poc a poc cap a idees més conservadores.
El rebuig d’aquell text va ser un cop duríssim per al president, Gabriel Boric, que havia lligat la sort del seu govern a l’aprovació de la nova carta magna. Un cop fracassat el nou text, els partits polítics van decidir mantenir el procés i començar de zero. El canvi d’estratègia va ser substancial. El Congrés va triar una comissió d’experts integrada per representants, la majoria juristes de gran prestigi, de tots els sectors polítics, des del Partit Comunista fins a la ultradreta representada pel Partit Republicà. El 30 de maig passat, la comissió va lliurar un text de 14 capítols i 118 pàgines que ara servirà de base per al treball del Consell Constitucional. La proposta és moderada, però canvia aspectes substancials de la Constitució vigent.
El més rellevant és que Xile s’organitza en “un estat social i democràtic de dret, que reconeix drets i llibertats fonamentals” dels ciutadans, una reivindicació històrica de l’esquerra i el centreesquerra que la dreta xilena va acabar per assumir després de les revoltes socials de fa quatre anys. El nou estat, en cas que es mantingui la forma en el text constitucional, està obligat, a diferència de l’actual, a garantir a tota la població educació, salut i assistència social. La Constitució vigent, escrita a porta tancada per la dictadura d’Augusto Pinochet el 1980, estableix que l’Estat xilè és subsidiari i limita les seves obligacions a la defensa del dret a la propietat, la llibertat d’expressió i la lliure associació.
Quan fa una setmana la comissió d’experts va lliurar el resultat del seu treball, totes les parts van assumir que l’objectiu era redactar un text tan allunyat com fos possible dels extrems, per neutralitzar qualsevol possibilitat d’un nou fracàs a les urnes. Verónica Undurraga, presidenta de l’òrgan proposada pel PPD, el partit de l’expresident socialista Ricardo Lagos, va dir que no era la Constitució “somiada” per l’esquerra, sinó un text “sota el qual tots sentim que podem conviure i sentim com a propi”. Des de la dreta moderada, Sebastián Soto, vicepresident de la comissió, va dir que després del primer intent fallit havien après a “buscar camins comuns” per a una Constitució “de consens, que convoqui, que no divideixi”. “Pot tenir alguns articles que a cadascun de nosaltres no ens agraden tant, però al final ens satisfà col·lectivament”, va dir.
Començar de zero
El text que es va sotmetre a referèndum l’any passat havia partit de zero, fruit de les idees d’una Convenció dominada per l’extrema esquerra i candidats independents d’idees diverses. La dreta i l’extrema dreta no hi van tenir gairebé representació i es van limitar a ser simples espectadors d’un procés que no controlaven. Aquesta vegada serà molt diferent, i no sols perquè els consellers treballaran sobre una proposta ja escrita. En les eleccions del 7 de maig, els candidats del Partit Republicà, la ultradreta liderada per l’excandidat a president José Antonio Kast, un nostàlgic de la dictadura, van obtenir el 35% dels vots. Aquest partit pròxim a Vox va superar en més de 14 punts tota la dreta tradicional, representada per l’RN, el partit de l’expresident Sebastián Piñera, UDI i Evópoli. Els ultraconservadors, per si mateixos, van quedar amb 23 dels 50 escons del Consell, suficients per imposar les seves propostes i bloquejar les que arribin des de la resta dels sectors.
El mateix electorat que havia triat una Convenció d’extrema esquerra es decantava al maig per una d’extrema dreta. Els republicans havien sabut treure profit dels excessos de l’anterior, a més del viratge de l’agenda pública cap a la seguretat ciutadana i el combat del narcotràfic i la immigració, assumptes més tangibles que les promeses de prosperitat i igualtat per a tots. Quan es va conèixer el resultat de les eleccions, el president Boric, que viu un moment de molt baixa popularitat, va demanar a l’extrema dreta que no es refiï de l’èxit electoral. “No cometin el mateix error que vam cometre nosaltres”, els va recomanar, tot assumint la responsabilitat del seu sector en el fracàs del primer projecte constitucional.
Moderació en dubte
El gran dubte és fins on els republicans i el seu líder estaran disposats a respectar l’esperit de superació de l’actual proposta de Constitució. En principi, José Antonio Kast va donar mostres de moderació. “Esperem que la nova proposta deixi conforme la majoria dels xilens, no la majoria del Partit Republicà”, va dir en una entrevista fa dues setmanes. Però el seu partit no és tan obedient com es podria esperar.
El conseller Luis Silva, un advocat de 45 anys que, amb 700.000 vots, va ser el més votat de tot Xile, va posar un límit al diàleg. “Per quins set sous, sent majoria, hem d’arribar a acords amb la minoria?”, va dir. Hores més tard es va retractar, en espera de ser nomenat president del Consell: “Nosaltres estem disposats a conversar sempre i farem tots els esforços per tirar aquest procés endavant, i això necessàriament inclou escoltar l’altre i incorporar-lo en el debat, cosa que farem.” L’acalorament de les discussions podria posar fi a aquestes sobtades ànsies d’acord.
Estat social, democràcia participativa i nous drets
El text constitucional sobre el qual treballaran els consellers a partir d’avui inclou velles demandes de l’esquerra com el canvi del model d’estat subsidiari actual per un altre de caràcter social i democràtic. Es desmunta l’estructura imposada per la dictadura. L’avantprojecte estableix el dret a un habitatge “adequat”, i “l’accés a condicions laborals equitatives, la seguretat i salut en el treball, així com a una remuneració justa, al descans i la desconnexió digital”. Consagra també el dret a vaga i sindicalització. Als pobles indígenes se’ls considera “part de la nació xilena, que és una i indivisible”, però s’ha deixat de banda el concepte d’estat plurinacional del text rebutjat el 2022. El nou text introdueix mecanismes de democràcia participativa com la possibilitat de “proposar una iniciativa popular de llei” si s’assoleixen les signatures del 4% de l’últim cens electoral.