El que va passar és que, durant el període de transició que es va obrir després de la caiguda d’Al-Baixir, no es va arribar a un consens i es va produir una polarització molt gran entre islamistes i laics i, després, entre els mateixos laics. La situació econòmica també es va deteriorar i va créixer la desconfiança entre les forces civils revolucionàries i les militars, de manera que els civils van donar a l’RSF més diners, més influència, més poder perquè els protegís de l’exèrcit. La milícia havia de ser una branca de l’exèrcit, però al final es va convertir en un rival independent i més poderós.

No ho crec, almenys per ara. No interessa ningú i, a més, els dos bàndols no tenen influència fora de Khartum.

El conflicte acabarà més d’hora que tard amb la victòria de l’exèrcit. Aquest és el meu vaticini. Ja no estem en un període revolucionari, el govern ha deixat de finançar la milícia i la milícia no podrà sobreviure simplement saquejant i terroritzant la capital. També dependrà dels suports que arribin de l’exterior i de la pressió que faci la comunitat internacional sobre les parts per la qüestió humanitària.