Fa temps que penso quina hauria de ser l’evolució de la universitat, i en general de l’educació, per preparar les persones, en una societat de ràpida evolució, tant per a la vida professional com per a la resta d’àmbits vitals.

Pertanyo al grup de persones que relativitza el canvi tecnològic. No veig per què ara hauríem de tenir més dificultats per adaptar-nos als canvis derivats de la intel·ligència artificial que les que vam tenir en altres moments. Potser em fa pensar així pertànyer a una generació que va aprendre a escriure amb plomí i tinter i que va haver de practicar la cal·ligrafia rodona. Quan jo era estudiant de química, la fotocòpia era un luxe i el paper de carbó, d’ús comú.

No crec que m’equivoqui si afirmo que cada dia hi ha més facilitats per fer les coses i que, igual que hem perdut algunes de les capacitats físiques dels nostres ancestres, estem perdent la capacitat de fer tasques intel·lectuals perquè les pot fer la tecnologia. Potser hi ha qui creu que perdre l’agilitat de càlcul no és important perquè tenim unes màquines que ho fan amb més rapidesa i sense errors, però crec que seria catastròfic perdre el pensament lògic. M’he trobat respostes sobre càlculs en què em contestaven 54 en comptes de 5,4. Davant del meu advertiment, responien: un error de càlcul. No, un enorme error de criteri, com donar la distància de Barcelona a Bilbao en mil·límetres. Si la màquina ens proporciona quatre decimals, s’haurien d’incloure?

Hem d’afegir que els governs no volen pagar el preu polític dels suspensos dels infants i, per això, adopten criteris de normalització. És evident que si introduïm un nombre més gran d’individus menys preparats i no fem un gran esforç complementari la mitjana baixarà. El llindar tendeix sempre a quedar una mica per sota de la mitjana. Un camí cap a la ignorància global.

Fa unes setmanes llegíem que l’any 2020, el 61% de l’alumnat de 19 anys que havia deixat els estudis ho havia fet principalment en acabar quart d’ESO.

El resultat és que quan s’intenten fer valoracions objectives, la realitat s’imposa. Fa poc coneixíem que el 46% dels 4.757 estudiants que el 15 d’abril es van presentar a la prova d’aptitud personal (PAP) per accedir a un grau universitari en Educació Infantil o Primària no havien aprovat l’examen. L’havien aprovat el 56,59% dels estudiants procedents de batxillerat i el 35,09% dels que procedeixen de cicles formatius de grau superior. Vaig buscar els enunciats, i el de lògica matemàtica era fàcil.

D’altra banda, hi ha un degoteig d’informacions com la de l’empresa britànica British Telecom, que ha anunciat un pla d’acomiadaments d’entre 40.000 i 55.000 treballadors fins al 2030, gairebé la meitat de la seva plantilla. La substituirà en part per la intel·ligència artificial. La digitalització i les noves tecnologies reduiran la necessitat de personal en algunes àrees.

El desajustament entre l’oferta i la demanda en el mercat laboral creix. Gairebé un 80% de les empreses tenen dificultats per trobar els professionals que necessiten. Aquest dèficit és responsabilitat del sistema universitari? Respon el sistema educatiu a les necessitats de la societat? Satisfer la demanda de l’empresa no depèn només del sistema educatiu. Els joves o aquells que vulguin augmentar la formació, a més de consideracions de vocació i gust, tindran en compte la demanda en qualitat i quantitat.

En relació amb la formació universitària, Luis C. Corchón, catedràtic emèrit d’Economia de la Universidad Carlos III, escrivia fa uns dies al bloc Studia XXI: “La universitat no ha de ser una fàbrica de treball present.” Deia que molts dels alumnes que es beneficiaran d’un ensenyament públic de qualitat ni tan sols han nascut. La intel·ligència artificial destruirà moltes feines purament repetitives. És molt probable que la universitat, d’aquí a poc temps, hagi de produir graduats que siguin “protoinvestigadors”, descobridors de coses noves, que és allò que nosaltres sabem fer.

Si jo tingués una gran influència, lluitaria per introduir la lògica en la formació dels infants. La continuaria en els cicles formatius i al batxillerat. I indubtablement a la universitat, en tots els graus. La lògica és filosofia i la lògica és matemàtiques. Segurament, els que fan plans educatius ja no han estudiat lògica. El mercat laboral cada dia requerirà més aquesta competència transversal.

Els models i el raonament lògic són una part bàsica de la intel·ligència artificial. La presa de decisions requereix la lògica. El diagnòstic mèdic cada dia dependrà més de la intel·ligència artificial.

La lògica no s’aprèn en un màster ni en cursos de formació contínua.