L’oposició va qüestionar la remodelació perquè considera que és una mostra més de la crisi del govern. En aquest sentit, Alícia Romero, portaveu del PSC al Parlament, va qualificar els canvis com “un pedaç per allargar l’agonia d’un executiu sense projecte de país”, “inestable ” i que “segueix en minoria”. De fet, Romero entén que la remodelació respon a “una nova crisi” que constata “el fracàs del govern i les seves polítiques”.

Junts per Catalunya, per la seva part, va lamentar que Aragonès no ho hagi aprofitat per fer un “canvi profund” i que en lloc de fer una rectificació “en clau nacional ho hagi fet en clau de partit”, segons va dir la candidata de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, que entén que els republicans “no han sabut o no ha volgut llegir” els resultats de les eleccions municipals.

Des de la CUP, el fins ara diputat a Madrid i cap de llista de Barcelona a les eleccions del 23 de juliol, Albert Botran, va defensar que el que cal no és una remodelació de l’executiu sinó “un canvi de polítiques” perquè, en general, “són molt continuistes a nivell econòmic”.

Els comuns veuen la remodelació com “una rectificació en diferit de les polítiques d’un govern que no està funcionant” i que arriba després dels mals resultats de les eleccions municipals. Així ho va destacar el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, que va ser especialment dur amb el balanç de Juli Fernàndez al capdavant de Territori, que va qualificar de “desastrós”.

El secretari d’organització del PDeCAT, Genís Boadella, va manifestar que la “dinàmica” de canvis al govern no ajuden que la Generalitat “funcioni com un motor greixat” i es va mostrar “preocupat” pel que serà “el tercer govern d’Aragonès”.

Pel que fa als sindicats, els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, van atribuir els canvis a necessitats “organitzatives” i “tàctiques”, i van instar els nous consellers a “posar-se les piles” i a mantenir “la mirada social”. Pacheco va demanar al govern que mantingui els seus compromisos d’inversions inclosos en els pressupostos de la Generalitat del 2023.

Per la seva banda, Camil Ros també va demanar compromís i va recordar que “hi ha molta feina a fer tant en educació com en l’àmbit de la crisi climàtica i les infraestructures”.