En la primera reunió del consell executiu després de la remodelació del govern de la Generalitat, la portaveu, Patrícia Plaja, ha reivindicat la feina feta, les “bases” posades per catapultar Catalunya a “l’avantguarda” d’Europa i ha afegit que estan preparats per culminar la legislatura malgrat tenir només 33 diputats que li donen suport al Parlament. Segons ha explicat, la tasca feta dels tres consellers sortints i la de la resta del govern, ha contribuït a desenvolupar “transformacions” del país i que s’estan implementant els quatre eixos plantejats en l’inici de la legislatura: transformació verda, feminista, social i democràtica. Ara, però, ha recordat que cal accelerar la feina per deixar-la acabada el 2025, malgrat les perspectives polítiques incertes.

Plaja també ha posat l’accent en la necessitat de “teixir aliances entre partits independentistes”, però també a fer front a l’extrema dreta. De fet, Ripoll i el País Valencià han estat dues de les preocupacions que la portaveu ha posat sobre la taula, davant l’auge a la capital del Ripollès i la polèmica suscitada pel posicionament de Junts sobre el cordó sanitari per evitar que Aliança Catalana governi. “Hem de prendre consciència del que significa l’entrada de l’extrema dreta a les institucions del nostre país. Obrir-los les portes és obrir les portes a l’odi, al supremacisme, cal barrar-los el pas amb fermesa i sense fissures”, ha defensat la portaveu. En canvi, no s’ha volgut posicionar sobre la decisió que cal adoptar a Barcelona, respecte al pacte tripartit demanat per Colau amb Collboni i Maragall.

El pacte del PP i Vox en terres valencianes també ha inquietat el govern, que ha dit que és un “perill real”, que pot afectar la llengua comuna als Països Catalans, segons la portaveu, i que és el que “probablement” passi a l’Estat després dels comicis del 23-J. Així, ha afegit que si el govern valencià comença a atacar l’idioma compartit, serà molt difícil la relació i ha refermat el compromís de “defensar la nostra llengua sempre”. Per això, ha recordat la necessitat del front democràtic plantejat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. Segons Plaja, la proposta “va més enllà de les eleccions” perquè cal refer confiances a mig termini per refer relacions tocades.

Novetats aprovades

El govern ha aprovat el pla estratègic d’Acció Exterior 2023-2026, que vol “consolidar el nou impuls” de la consellera Meritxell Serret, mantenir les delegacions i fins i tot ampliar-les, tenint com a prioritat Europa i l’eix mediterrani. Aquest objectiu de tornar a “posar Catalunya al món” també es vol potenciar l’acció proactiva en àmbits socials, feministes o respecte a la transició energètica.

D’altra banda, en la compareixença també hi ha intervingut el nou conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que ha repassat els reptes que ha d’encarar el departament que ara lidera després de rellevar Teresa Jordà del càrrec. Ha explicat l’aprovació d’aquest dimarts del pla català de la PROENCAT (Prospectiva Energètica 2050) per esdevenir un país amb neutralitat climàtica, pel que fa a emissions de diòxid de carboni. Mascort ha puntualitzat que el repte que s’afronta implica 84.000 milions d’euros d’inversions fins al 2050, tot i que es preveu mixta, amb intervenció privada i pública, que no ha concretat. El que sí que ha assegurat és que l’aposta energètica es pot fer ocupant només el 2,5% del territori del Principat. Aquest pla ja el va explicar l’exconsellera Jordà fa un any, però han sostingut que eren les línies mestres, si bé mancava especificar-ho amb la valoració econòmica i un major desenvolupament. S’han efectuat més de 90 contractacions per tirar endavant la tramitació d’aquests projectes vinculats a una estratègia que es preveu que vagi canviant al llarg del temps per adaptar-s’hi.

També ha analitzat la situació de la sequera, que ha millorat després des les pluges, amb un 3% més d’aigua a les reserves. En aquest sentit, ha assegurat que la taula nacional de l’aigua es constituirà el 26 de juny per després poder aprovar el Pacte Nacional de l’Aigua, tal com estava previst. I ha anunciat que segurament podran fer públiques les dades de gestió de l’aigua dels 947 municipis segurament a finals d’aquest mes.

Respecte a les ajudes als agricultors, ha dit que els sectors que acabin afectats arran de la sequera rebran compensacions. D’aquesta manera, ha recordat que ja hi ha hagut un primer ajut pels farratges i que n’hi haurà d’altres que se sumaran als de l’Estat, que se centren sobretot pel cereal i la fruita.