Tota bona història, té també un bon epíleg i aquesta, mescla de periodisme i memòria democràtica, té un final sorprenent, inesperat i amb un desenllaç incert que encara trigarà uns quants dies a ser revelat. Es tracta de la localització d’una arca metàl·lica, de forma rectangular, que estava dipositada en un calaix de pedra habilitat al subsol, sota l’enorme i pesada estàtua de bronze que representa els caiguts en l’espai del baluard de Santa Elena del castell de Montjuïc.

L’arca ha estat dormint en aquest amagatall 83 llargs anys, els mateixos que fa que es va inaugurar el monument amb tota la pompa i els fasts del règim feixista. Ahir, quan va veure la llum, un cop retirat el conjunt escultòric, el seu aspecte exterior apuntava a un estat de conservació acceptable. La caixa està tancada amb un petit pany i té els marges laterals de la tapa i els marges verticals i horitzontals del buc rivetejats amb claus que li donen una aparença de fortalesa. Al centre de la tapa hi ha una creu dins d’un cercle amb aparença de corona de dotze puntes, tot en relleu.

L’aparent bon estat exterior de l’arca i el fet que estigui ben segellada fa pensar que el seu contingut interior s’haurà conservat al llarg d’aquestes vuit dècades. És per això que el següent pas que toca fer en el desmantellament del monument als caiguts és el d’analitzar ara el material que conté l’arqueta i si aquest s’adequa al que les fonts documentals de l’època indiquen.

L’arca sota l’estàtua complia una funció similar a la dels recipients tancats que es posen a les grans obres a mode de primera pedra, amb informació del moment i amb la voluntat de perdurar en els temps, per sempre més, al subsol d’allà on són enterrades. La del monument feixista de Montjuïc ja ha acabat la seva funció i ara es tracta de saber si és cert que amaga terra del lloc amb sang de víctimes del règim franquista, una acta de la junta de l’Asociación de Familiares de Caídos por Dios y por España, exemplars de la premsa de l’època i una relació de noms de persones afusellades en aquest punt durant el conflicte bèl·lic. Aquest seria el contingut, testimonial i també simbòlic de l’arca, segons es revela en documentació de cronistes del règim franquista i que es pot consultar, encara avui, en webs d’exaltació de l’antic règim.

La font original de tot plegat seria un llibre escrit per Joaquín Tamborero arran de l’afusellament del seu fill, que portava el mateix nom que el seu pare, al fossat de Santa Elena. En la data de la seva mort, Tamborero fill tenia 18 anys, era militant de Falange Española i havia estat regidor al seu poble natal, Caudiel, a l’Alt Palància.

L’arca feixista dels caiguts ja està en mans dels tècnics del Museu d’Història de Barcelona, que ara l’obriran i documentaran el contingut. La presumpta presència de sang humana entre les restes de terra que hi hauria podria ser objecte d’un estudi forense, si es dona el cas i es considera oportú. La recerca i troballa d’ADN només permetria confirmar la certesa del relat de les fonts documentals, sense voluntat d’identificar ningú.