Política

política

Europa vol una investigació completa del Catalangate

Una investigació “completa, justa i efectiva” del Catalangate. Amb 411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions, l’Eurocambra va donar llum verd ahir a les recomanacions elaborades pel comitè que ha abordat durant un any i mig els casos d’espionatge com Pegasus a la Unió Europea. I va tornar a reiterar, com ja ho havia fet fa un mes, la necessitat que l’Estat espanyol “aclareixi” l’espionatge a un total de 65 independentistes, inclosos en aquest grup fins i tot els 47 no reconeguts pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI).

Tot i la poca col·laboració que ha mostrat l’Estat en aquest tema, una trava que també recull l’informe del Parlament Europeu, el text insta l’Estat a cooperar amb els tribunals per donar una “reparació legal” a les víctimes i garantir que hi hagi investigacions judicials “imparcials”, que es facin “sense retard” i amb recursos “suficients”. Així, Europa no es rendeix i insisteix que l’Estat espanyol ha d’articular els mecanismes necessaris per confirmar tots els espionatges denunciats. En concret, el text diu expressament que s’han d’aclarir “tots els presumptes casos d’utilització de programes espia, fins i tot els 47 casos en què continua sense quedar clar si van ser objectius del CNI”.

El text inclou cinc recomanacions de l’Eurocambra a les autoritats espanyoles. A banda de la investigació de l’espionatge i la cooperació amb els tribunals, els eurodiputats també demanen a l’Estat començar la reforma del marc legal del CNI i sumar l’Europol a les investigacions perquè aporti la seva “expertesa tècnica”.

El document, però, inclou referències al Catalangate només en un paràgraf que es limita a explicar els fets revelats. Assenyala que, segons CitizenLab, a l’Estat espanyol hi ha hagut dos tipus d’espionatge: un a membres del govern espanyol i un altre a l’independentisme català. En el cas del segon, assenyala que les autoritats espanyoles han reconegut l’espionatge a 18 persones, mentre que hi ha “poca claredat” sobre la situació de les 47 restants revelades per CitizenLab.

Manca de cooperació

L’Eurocambra també es mostra “preocupada” per les “reticències” dels estats membres a investigar l’espionatge i constata un “lent progrés i manca de transparència en les investigacions judicials” sobre “l’abús” de programari espia. A més, els eurodiputats lamenten la manca de cooperació tant dels governs dels estats com del Consell i la Comissió Europea. “Ni els estats membres ni el Consell ni la Comissió semblen estar interessats a maximitzar els esforços per investigar completament l’abús en l’espionatge”, critiquen.

En la votació, però, els eurodiputats van rebutjar l’aposta per una moratòria en l’ús de programes espia mentre s’estableix una regulació, com va lamentar ERC, que va admetre també que les esmenes del PSOE, el PP, Cs i Vox havien “aigualit” les recomanacions. En tot cas, el Parlament Europeu no pot obligar ni garantir que el govern espanyol, efectivament, acabi duent a terme la investigació i la resta de recomanacions. I, de fet, la comissió Pegasus s’ha queixat que cap dels estats ha facilitat tota la informació requerida.

LA XIFRA

65
independentistes
han estat espiats, segons la UE, que inclou els 47 no reconeguts pel CNI.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.