La llibertat d’associació, de reunió pacífica, d’expressió i de manifestació està en retrocés al món i molts països han aprofitat les restriccions que van imposar durant la pandèmia de la covid-19 per continuar limitant els drets dels ciutadans. Així es desprèn de l’últim informe Poder ciutadà sota atac 2022, de Civicus Monitor, una organització que avalua les condicions de la societat civil arreu del planeta al llarg dels anys.

Segons l’informe, el 2022 va estar marcat per una davallada greu de les llibertats en l’espai cívic. Un 28% de la població mundial, uns 2.000 milions de persones, van viure nivells extrems de repressió. Són les persones que viuen en països que el document classifica com a tancats en relació amb el respecte al dret de manifestació. La resta de categories són, de menys a més llibertats: repressiu, obstruït, estret i obert.

La reculada en drets en relació amb l’informe del 2021 és notable. Un total de 25 estats han canviat la seva classificació des d’aquell any, dels quals 15 han passat a tenir un estatus pitjor i 10 l’han millorat. Els que han passat a la categoria de tancats són cinc: Myanmar, Hong Kong, l’Afganistan, el Tadjikistan i Rússia. Lesotho, Guatemala i Tunísia han baixat al grup dels repressius per l’empitjorament de les condicions per a la societat civil. A més, tres països van baixar a la categoria d’obstruïts: Ghana, Grècia i el Regne Unit.

Tot i que Europa té la majoria dels països qualificats com a oberts, l’informe alerta que el continent és un exemple clar que cap regió és immune als mitjans repressius dels governs a l’hora de restringir les llibertats cíviques, ja que ara dos països europeus han estat degradats a la qualificació d’obstruïda.

Entre els estats europeus citats per l’informe hi ha Hongria i Sèrbia, dirigits per “líders autoritaris” com ara l’hongarès Viktor Orbán i el serbi Aleksandar Vucic, que van reforçar encara més el seu poder. L’extrema dreta també va assolir avenços significatius a Itàlia (on governa) i a Suècia, mentre que en democràcies consolidades com ara el Regne Unit hi va haver restriccions importants a les llibertats cíviques. Un dels canvis més notables ha estat el de Rússia, on la invasió d’Ucraïna ha comportat una repressió encara més gran de la dissidència.

De l’Estat espanyol, l’informe destaca el cas de l’espionatge a través del programa Pegasus i la crisi desfermada arran de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Pel que fa a Amèrica, el document observa millores a Xile i els Estats Units, que atribueix als canvis en el lideratge polític, i alerta de la situació preocupant del Perú, on les protestes contra la destitució del president, Alberto Castillo, van ser durament reprimides per la policia i hi va haver centenars de morts.

La vulneració més comuna de les llibertats civils al món va ser, segons Civicus, l’assetjament a activistes de la societat civil i a periodistes. Els últims cinc anys, l’ús d’aquesta tàctica per part dels estats i, cada cop més, per part d’actors no estatals, s’ha estès per tot el món per dissuadir activistes i organitzacions de la societat civil de continuar la seva tasca i silenciar qualsevol forma de dissidència. L’assetjament és una manera més subtil de repressió i, en alguns casos, s’utilitza intencionadament per no deixar rastre i garantir la impunitat. L’organització posa l’exemple de Cuba, on els periodistes són assetjats de manera sistemàtica i no es respecten els drets humans, segons l’informe.