Europa és el continent que més s’escalfa, el doble que la mitjana mundial des de la dècada del 1980, el 2022 va registrar el seu estiu més càlid de la història —2,3°C per sobre de la mitjana preindustrial (1850-1900), utilitzada com a referència per a l’Acord de París sobre el canvi climàtic— i les onades de calor que la van assotar-la l’any passat van provocar 16.300 morts, segons xifres de la base de dades internacional Esdeveniments d’Emergència (EM-DAT) recollides en un informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Servei de Canvi Climàtic (C3S) de Copernicus difós aquest dilluns.

“L’estrès tèrmic sense precedents que van patir els europeus el 2022 va ser un dels principals causants de l’excés de morts relacionades amb el clima a Europa. Per desgràcia, això no es pot considerar un fet aïllat o una raresa del clima”, segons el director del C3S, Carlo Buontempo, que ha advertit que l’evolució del sistema climàtic mostra que aquest tipus de successos formen part d’un patró “que farà que l’estrès tèrmic extrem sigui més freqüent i més intens a tota la regió”.

Segons les dades d’EM-DAT, fenòmens com tempestes, inundacions, incendis forestals, corriments de terres i temperatures extremes van provocar la mort l’any passat a més de 16.300 persones i en van afectar directament 156.000 més. Les onades de calor van concentrar el 99,6% de les morts, segons l’informe sobre l’Estat del Clima a Europa el 2022 de l’OMM i C3S, els punts clau del qual són l’augment de temperatures, l’escassetat de precipitacions, el fet que hi ha més incendis forestals i un desglaç de glaceres sense precedents.

Per països, a Alemanya, Bèlgica, l’Estat espanyol, l’Estat francès, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal, el Regne Unit i Suïssa l’estiu del 2022 va ser el més càlid de la història.

Pel que fa a les pluges, van ser inferiors a la mitjana a gran part del continent i el 2022 va ser el quart any consecutiu de sequera a la Península Ibèrica i el tercer a les regions muntanyoses del Alps i els Pirineus. A l’Estat espanyol, les reserves d’aigua van disminuir fins el 41,9% de la capacitat el 26 de juliol, amb percentatges encara menors en algunes conques.

Les glaceres europees van perdre un volum de gel d’uns 880 quilòmetres cúbics entre el 1997 i el 2022, sent els Alps els més afectats, amb una reducció mitjana d’espessor del gel de 34 metres, i l’any passat van experimentar una nova pèrdua de massa rècord en un sol any. Segons les avaluacions científiques, Groenlàndia va continuar perdent massa el 2022, contribuint així a la pujada mitjana global del nivell del mar.

Respecte a les temperatures als mars i oceans, les mitjanes de la superfície del mar a l’Atlàntic Nord van ser les més càlides mai registrades i grans porcions dels mars de la regió van patir onades de calor marines fortes o, fins i tot, “greus i extremes”. Els índexs d’escalfament de la superfície a la Mediterrània oriental, el mar Bàltic i el mar Negre van ser tres vegades superiors a la mitjana mundial.