Anar a la farmàcia i que no tinguin el medicament que necessites. Aquesta és una situació que alguns ciutadans europeus estan vivint davant la cronificació de l’escassetat de medicaments a Europa. Després de dos anys amb els ulls completament posats en els fàrmacs i les vacunes per la pandèmia de la covid, la Unió Europea (UE) segueix sense poder retirar la mirada de la urgència sanitària, ara per la crisi de medicaments que el continent viu des de finals del 2022 i que a hores d’ara encara continua.

A Europa, no tots els malalts tenen els fàrmacs que necessiten. Segons dades de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès), a la UE hi ha escassetat de gairebé una vintena de medicaments. Hi ha poca disponibilitat d’antibiòtics, per exemple d’amoxicilina, utilitzada per tractar diversos tipus d’infeccions. També falta Abraxane, utilitzat per al tractament de càncers de pit i de pàncrees metastàtics, entre d’altres. L’escassetat d’Abraxane afecta només cinc països, entre els quals hi ha l’Estat espanyol. Ara bé, en altres casos, com el de Metalyse, utilitzat per al tractament d’infarts de miocardi, la manca d’oferta és generalitzada i afecta tots els països europeus.

Les causes de l’escassetat d’alguns medicaments és variada. La manca d’amoxicilina té l’origen en diferents causes, indica l’EMA. La principal ha estat l’augment del nombre d’infeccions, però també hi han influït retards i problemes en la capacitat de producció. El regulador europeu preveu que l’escassetat d’amoxicilina acabi els pròxims mesos, en part per la caiguda de les infeccions, tot i que hi ha antibiòtics alternatius.

En el cas d’Abraxane, la manca d’oferta s’explica per l’augment en la demanda i es preveu que estigui resolta al setembre. Més complex és el cas de Metalyse, amb escassetat per un increment en la demanda que no es preveu que es pugui resoldre fins al 2025 per manca de capacitat de producció. Aquest és també el cas d’Actilyse, que s’utilitza per dissoldre coàguls a la sang. L’escassetat d’aquest medicament es calcula que durarà fins al 2025 i afecta tots els països de la UE.

Una enquesta del Grup Farmacèutic de la Unió Europea, l’associació europea que representa més de 400.000 farmacèutics comunitaris, assenyala que gairebé un quart dels països han informat d’escassetat en més de 600 medicaments, i un 20% de manca de disponibilitat en fins a 300 fàrmacs. Segons la mateixa enquesta, a tres quartes parts dels països l’escassetat ha estat pitjor aquest hivern que l’anterior i farmacèutics de quatre països han associat l’escassetat de medicaments amb morts.

Les xifres de l’enquesta feta pel Grup Farmacèutic de la Unió Europea estan en la línia de les facilitades per diferents estats de la UE. Les autoritats belgues han informat de baixa disponibilitat al país d’uns 300 fàrmacs, una xifra que s’eleva a 408 a Alemanya i fins a 600 en el cas d’Àustria. A Itàlia la crisi és encara més greu, amb una llista de baixa disponibilitat que inclou fins a 3.000 medicaments, tot i que alguns són diferents formulacions del mateix fàrmac.

A l’Estat espanyol hi ha problemes de subministrament en uns 700 fàrmacs, segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps). Aquesta xifra no és menor. Tant és així que la mateixa Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) considera que resoldre el problema per l’escassetat de medicaments és el seu principal objectiu, en paraules del seu president, Luis de Palacio, que admetia els “ensurts” que pateixen els pacients per la poca disponibilitat d’alguns fàrmacs.

Si bé el problema s’explica principalment per una combinació entre un augment de la demanda per infeccions estacionals i brots d’alguns virus que han estat especialment forts en els darrers mesos, la inflació i el cost de l’energia també han tingut un paper en la crisi. Per exemple, el productor de fàrmacs neerlandès Centrient Pharmaceuticals va assegurar que la seva planta estava produint una quarta part menys respecte a l’any anterior per l’elevat preu de l’energia. També als Països Baixos, el fabricant InnoGenerics va haver de ser rescatat pel govern per mantenir oberta la fàbrica després de declarar-se en fallida.

Com en altres ocasions, davant un problema d’àmbit europeu, els estats han pres mesures per pal·liar els efectes de la manca d’oferta d’alguns medicaments, com ara flexibilitzar normatives o prohibir les exportacions a altres països. Ara bé, la Unió Europea té problemes d’escassetat d’alguns medicaments des de finals del 2022, un fet que indica que la crisi va més enllà d’haver coincidit tots els factors que han creat una tempesta perfecta.

Amb la constatació de la cronificació del problema, l’EMA ha sortit al pas amb recomanacions per fer front a la crisi per la baixa disponibilitat d’alguns fàrmacs. Els consells van des de demanar a la indústria que faci plans de prevenció i gestió de l’escassetat fins a accions per augmentar la resiliència de les cadenes de subministrament mundial.

A banda de l’EMA, la crisi també ha mobilitzat la Comissió Europea, que ha inclòs en la seva proposta per actualitzar la legislació farmacèutica comunitària que els estats, l’EMA i les empreses hagin d’informar abans sobre l’escassetat de medicaments, així com tenir plans per fer-hi front. En la mateixa proposta, Brussel·les vol dotar-se també de poders per tirar endavant mesures en cas de crisis de subministrament.

Si bé la baixa disponibilitat d’alguns fàrmacs s’explica per causes puntuals, l’organització Medicines for Europe, que agrupa les empreses de genèrics i biosimilars, adverteix que hi ha “causes estructurals més profundes que cal abordar”. Des de l’associació, reclamen a les institucions comunitàries diverses mesures per fer front a la crisi, com ara facilitar variacions ràpides dels fàrmacs per mitigar els problemes de subministrament, com es va fer durant la pandèmia de la covid-19. Des de l’associació farmacèutica europea Efpia també demanen que la crisi s’afronti amb una “estratègia múltiple” perquè les causes de l’escassetat són “múltiples i complexes”.

Més enllà dels problemes actuals, la UE continua buscant la via per solucionar una altra de les seves dependències de països tercers: la producció de medicaments. Tal com va evidenciar la covid-19, la deficiència europea en la fabricació de medicaments deixa el club comunitari en una situació complicada. La controvertida Xina és un dels països dels quals la UE depèn en matèria farmacèutica. És per aquest motiu que cada cop són més els líders de la UE que han fet crides a les institucions comunitàries per accelerar unes polítiques que condueixin a la independència europea en fàrmacs.

Si bé el focus sobre la qüestió sanitària s’havia difuminat un cop controlada la covid-19, l’escassetat d’alguns medicaments ha tornat a fer palès que la UE necessita tenir una estratègia sanitària actualitzada que permeti fer front a totes les crisis sanitàries. Algunes es podran anticipar, però la pandèmia ja va deixar clar que d’altres seran del tot inesperades.