Educació
La sensació d’acabar un altre curs complex
El setembre va començar amb la prova fallida de les tardes no lectives i el juny ha acabat amb el cessament de Gonzàlez-Cambray
Els centres s’han hagut d’adaptar a canvis motivats pel nou calendari i l’arribada de docents a mig curs
Els sindicats podrien convocar vaga al setembre si no hi ha acord per revertir les retallades
Acaba el curs escolar, i la sensació novament és que s’ha tractat d’un curs complex i difícil, tot i la disminució de la intensitat del conflicte entre la plantilla i el departament que va deixar el curs passat un cicle de vagues poques vegades vist en el sector. El curs va començar amb un setembre experimental pel canvi de calendari, amb unes tardes no lectives que no van convèncer ni escoles ni famílies, i ha acabat amb el cessament del que ha estat probablement el conseller més qüestionat pel professorat. El pressupost en educació més alt de la història no ha servit per apaivagar el descontentament que han provocat els intents d’instaurar una transformació educativa en un context de canvi constant i que encara no s’ha recuperat de les retallades de fa una dècada.
“És cada any més complex i més difícil per als equips directius i el professorat. Cada any tenim massa novetats, massa poc temps per gestionar-les i massa poc temps per pensar.” Aquest és el balanç del curs que fa Mercè Rom, directora de l’institut Jaume Mimó de Cerdanyola i representant del Vallès Occidental a la junta central de direccions de centres públics de Catalunya. El retorn a la normalitat després de la covid es va veure enterbolit per les alteracions provocades per l’avançament de l’inici de curs. Ja no es tornava a les aules passada la Diada, i el fet de començar una setmana abans va afegir estrès a un sistema molt tensionat. “El canvi del calendari ens ha portat molts problemes, i no veig pas els beneficis”, assegura Rom. El motiu, compartit per moltes direccions, és que l’avançament deixa molt pocs dies efectius per preparar el curs al setembre. Els arguments del Departament d’Educació, que defensa que les plantilles estructurals es coneixen al juny i que la primera setmana de juliol es pot dedicar a avançar el curs, no han convençut ni direccions ni docents. El principal motiu és l’alta mobilitat que hi ha a l’educació pública, cosa que fa que una part no menyspreable de la plantilla –entorn del 30% a l’inici del curs que ara acaba– no arribi al centre fins l’1 de setembre.
Procés d’estabilització polèmic
El departament que fins fa uns dies liderava Josep Gonzàlez-Cambray ha fet esforços per estabilitzar el personal interí, amb la voluntat de reduir el percentatge al 8% el 2030 –el 2018 la taxa era del 34%–. S’han fet diferents processos d’estabilització, en part obligats per la llei Iceta, que vol posar fi als contractes temporals amb més de tres anys de durada. Segons Educació, s’han convocat 29.271 places, 12.859 de les quals en concurs de mèrits, 14.246 en concurs oposició per a l’estabilització i 2.166 en concurs oposició ordinari. Però el procés no ha estat exempt de polèmica. La portaveu del sindicat Ustec, Iolanda Segura, diu que els processos d’estabilització han provocat angoixa entre els professionals perquè “han estat gestionats molt malament, amb molt poca informació, caos i la incertesa constant”. La portaveu considera que el curs “ha tornat a ser molt caòtic”, amb el conflicte entre la comunitat educativa i la conselleria encara obert i “sense voluntat negociadora i de diàleg per part de l’administració”.
La Ustec alerta que més de 4.000 docents amb més de cinc anys d’experiència han quedat fora del concurs de mèrits. La Plataforma d’Interines Docents de Catalunya (Pindoc), al seu torn, ha encetat un cicle de mobilitzacions aquest final de curs, amb una crida a fer vaga indefinida inclosa, per demanar que s’aturi el procés d’oposicions i “es reparin totes les anomalies que s’estan produint”. I que tot el personal interí que faci més de tres anys que treballa sigui estabilitzat al concurs de mèrits.
Refer l’horari a mig curs
El curs que ara acaba ha estat farcit de reunions entre el departament i els representants sindicals per intentar solucionar el conflicte que el curs anterior va motivar la convocatòria de mitja dotzena de jornades de vaga, una acumulació inèdita des de feia dècades. Les protestes de la primavera del 2022 van tenir com a resultat un acord, just abans de l’inici d’aquest curs, per revertir part de les retallades acumulades des del 2011. Educació ho va qualificar “d’acord històric”, i va destacar la inversió de 170 milions extres efectuada en la contractació de 3.566 docents per cobrir des del gener la reducció d’una hora lectiva setmanal i tornar així a l’horari del 2010. La Ustec va valorar bé la creació de més llocs de treball però creu que va quedar curta, ja que calculava que caldrien 1.200 docents més.
La seva implantació va tenir un efecte indesitjat per a les direccions dels centres. Es van haver de refer els horaris, una planificació que acostuma a ser molt complexa. I “el pacte, molt lloable, que es va fer amb els sindicats per tornar a l’horari lectiu va buidar la borsa de docents”, assegura Rom. El seu institut, com tants altres, ha tingut baixes de docents sense poder cobrir durant mesos. Alumnes de molts instituts han alertat de l’estrès afegit que els ha provocat haver-se de presentar a la selectivitat i tenir un docent de baixa durant setmanes.
El departament, coincidint amb la marxa de Gonzàlez-Cambray tot just fa deu dies, va destacar algunes de les fites aconseguides en els seus dos anys com a conseller. Les més destacades per Educació –algunes de les quals materialitzades aquest curs– són la baixada de la ràtio a 20 alumnes a I3, la gratuïtat d’I2, la incorporació de més de 3.500 docents al sistema, la implantació del procés per reduir la segregació escolar i l’impuls dels plans educatius d’entorn. També els nous currículums, derivats de la llei educativa estatal, la millora de l’oferta de formació professional i el pla d’impuls del català.
La polèmica sobre el català a les aules ha disminuït aquest curs, però podria revifar en qualsevol moment, ja que el Tribunal Constitucional encara no ha sentenciat sobre els recursos presentats l’any passat, arran de la sentència del TSJC contra la immersió i la posterior normativa que pretenia esquivar-la. Sí que ha esclatat aquest curs l’alerta sobre la baixada del nivell de matemàtiques, català i anglès a les proves de competències bàsiques de quart d’ESO –se suma a la caiguda de sisè de primària–. També pel baix resultat en comprensió lectora segons l’estudi PIRLS, que situa l’alumnat català només al davant de Melilla i Ceuta. I, com no pot ser d’una altra manera aquests dies, tornen les queixes per la calor a les aules que el pla previst pel departament no eliminarà de forma generalitzada.
La consellera Simó s’adreça per carta al personal educatiu
Rosa M. BravoLa consellera d’Educació, Anna Simó, va enviar dilluns una carta a tots els professionals de l’educació en què els valora com a puntal del sistema. “Heu hagut d’assumir situacions complexes i canviants en què la feina s’ha multiplicat, i us ho agraeixo”, manifesta. Afirma que per a ella és una prioritat “teixir un compromís col·lectiu i compartit” per abordar el repte d’atendre una complexitat creixent de les necessitats de l’alumnat. Simó explica que es planteja “continuar el camí per sortir de la dinàmica restrictiva de les retallades” de fa una dècada, i alhora consolidar els canvis encetats pel seu predecessor.
La portaveu de la Ustec, Iolanda Segura, va advertir la consellera dimarts que el sindicat podria convocar una vaga al setembre si durant aquest juny no es tanca un acord per revertir les retallades. L’acord hauria de recollir almenys el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i la garantia d’un termini de cobrament; l’equiparació salarial per als docents de l’FP, i la reducció de dues hores lectives per als de més de 55 anys. A més, demanen a Simó que quedi escrit el compromís del departament per negociar el calendari escolar i treballar per a un nou pacte d’estabilitat.
