La contaminació del plàstic es podria reduir un 80% d’aquí al 2040 si els països i les empreses utilitzen les tecnologies actuals per fer canvis polítics i ajustaments al mercat, segons un nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). “La manera com produïm, utilitzem i eliminem plàstics és contaminant per als ecosistemes, creant riscos per a la salut humana i desestabilitzant el clima”, va denunciar la directora executiva del PNUMA, Inger Andersen, que va afegir que l’informe “estableix un full de ruta per reduir dràsticament aquests riscos”.

L’informe, titulat Tancar l’aixeta: Com el món pot posar fi a la contaminació del plàstic i crear una economia circular, exposa els canvis necessaris per eliminar la contaminació i crear una economia circular sostenible que sigui respectuosa amb els éssers humans i el medi ambient. L’estudi proposa un canvi de sistema basat en la reutilització, el reciclatge i la reorientació i diversificació i adverteix que, fins i tot si es prenen les mesures necessàries per gestionar el llegat de residus de plàstic que té el planeta, quedaran cent milions de tones mètriques de plàstics d’un sol ús i productes de curta durada que s’hauran de tractar d’aquí al 2040. El PNUMA proposa que s’instaurin unes normes per a l’eliminació de residus plàstics no reciclables que passen per fer que els fabricants siguin responsables dels productes que generen microplàstics.

El canvi a una economia circular que proposa l’ONU representaria un estalvi de 1.270 milions de dòlars –comptant els costos i els ingressos del procés de reciclatge–. S’estalviarien, a més, 3.250 milions de dòlars més dels efectes nocius que provoca l’excés de plàstic en la salut de la població, el clima, la contaminació atmosfèrica, la degradació dels ecosistemes marins i els costos relacionats amb els litigis.

Segons dades del PNUMA, cada minut es llença al mar l’equivalent d’un camió d’escombraries de plàstic. Els residus alteren els hàbitats i els processos naturals, redueixen la capacitat dels ecosistemes d’adaptar-se al canvi climàtic i afecten directament milions de vides humanes, capacitats de producció d’aliments i benestar social.

El canvi de model, a banda dels beneficis ecològics, comportaria alhora un important estímul econòmic que generaria un augment net de 700.000 llocs de treball fins al 2040, sobretot als països de rendes més baixes. Els costos d’inversió són significatius, però molt inferiors al que comporta mantenir el model actual. L’estudi calcula que no canviar res costa 65.000 milions de dòlars anuals, mentre que si s’adopten les mesures recomanades en l’informe, el cost seria de 13.000 milions de dòlars anuals. L’informe del PNUMA alerta que s’ha d’actuar amb rapidesa. Un retard de cinc anys pot provocar un augment de 80 milions de tones mètriques de contaminació de plàstic d’aquí al 2040.

El pla de l’ONU està pensat comptant amb la col·laboració activa de les empreses. Els productors de plàstic han de ser els responsables de finançar la recollida dels residus, el reciclatge i l’eliminació responsable de la part que calgui.

També cal que hi hagi una implicació i coordinació dels governs que permeti establir un marc fiscal global que faci que els materials reciclats competeixin en igualtat de condicions amb els materials verges, crear una economia d’escala per trobar solucions i establir sistemes de seguiment i mecanismes de finançament.