L’ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD, per les seves sigles en anglès) arriba per primer cop al 19% en intenció de vot en una de les enquestes mensuals de la televisió pública del país, ARD, difosa aquest divendres, un resultat que la convertiria en la segona força més votada. Si aquest diumenge se celebressin eleccions legislatives a Alemanya, l’oposició cristianodemòcrata guanyaria els comicis amb el 29% dels vots, seguida d’AfD amb el 19% i els socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz, que quedarien relegats al tercer lloc amb el 17%, segons el sondeig elaborat per l’institut Infratest Dimap.

Fa només tres setmanes, els socialdemòcrates i l’ultradreta estaven empatats al segon lloc, però en aquest temps la intenció de vot a l’AfD ha anat en augment fins arribar a valors rècord en els seus deu anys d’història.

Pel que fa als socis de govern de Scholz, els verds i els liberals, segons l’enquesta, obtindrien un 15% i un 6% respectivament, mentre que L’Esquerra n’aconseguiria només un 4% i, per tant, es quedaria per sota del llindar necessari per accedir al Bundestag, la cambra baixa del Parlament.

Pel que fa al cordó sanitari a l’AfD, un 52% dels ciutadans enquestats es manifesta a favor de mantenir-lo, mentre que un terç hi està en contra, una oposició que és més elevada als lands de l’antiga Alemanya oriental —un 40 % el rebutja— i a la franja d’edat d’entre 35 i 49 anys —al voltant del 45%—, mentre que entre els més grans de 65 anys un 58% està a favor de mantenir aquest cordó.

Sondejos encarregats per altres mitjans aquesta setmana donen resultats semblants, amb l’AfD oscil·lant entre el 18 i el 20% en intenció de vot.

El responsable del grup parlamentari dels cristianodemòcrates al Bundestag, Thorsten Frei, ha atribuït els resultats al descontentament amb la coalició encapçalada per Scholz, mentre que, per la seva banda, el copresident socialdemòcrata Lars Klingbeil ha assumit part de la seva responsabilitat en una intervenció a la cadena privada NTV i ha indicat que els ciutadans “volen enviar un senyal”, ja que les disputes al si de la coalició els han fet sentir “ insegurs”. Tot i així, ha advertit de les conseqüències de votar l’ultradreta com a manifestació de descontentament.