El líder nazi Adolf Hitler es va suïcidar a l’ocàs del Tercer Reich al seu búnquer de Berlín, on l’acompanyaven moltes de les partitures originals del seu admirat compositor Richard Wagner. Dècades després que els soviètics posessin fi al nazisme a territori alemany, mercenaris russos aniquilen suposats nazis ucraïnesos –Vladímir Putin parla de la “desnazificació d’Ucraïna”– mentre lluiten a sou d’un exèrcit privat que homenatja l’autor vinculat al Führer.

El nom del Grup Wagner ha sonat a casa nostra per conquestes ucraïneses com les de Bakhmut i, en les darreres hores, pel desafiament a les forces de Moscou, però l’activitat d’aquest exèrcit es traça fins anys enrere i fins més lluny que no pas els camps de blat ucraïnesos. El desplegament de mercenaris russos a territoris inestables del sud del Mediterrani i les explotacions amb què el Kremlin i els cleptòcrates russos els xuclen la riquesa formen part del mateix cercle de poder, pólvora i sang amb què Putin alimenta la maquinaria bèl·lica per defensar a territori ucraïnès la Gran Rússia que té al cap.

Els mercenaris del Grup Wagner hereten tàctiques que es remunten als temps soviètics, com quan l’URSS recorria als batallons de soldats musulmans del centre d’Àsia que s’infiltraven entre la població durant la invasió de l’Afganistan. La visibilitat del grup va travessar un punt d’inflexió el 2014, quan un desplegament de soldats uniformats que no s’acabava de saber a qui obeïen va entrar en escena per assegurar l’annexió russa de Crimea.

“Aquell va ser el naixement del Grup Wagner com a unitat militar de suport a les Forces Russes”, indica a aquest diari Ruslan Trad, investigador de seguretat al Consell Atlàntic. “Sovint s’oblida que el Grup Wagner va ser part d’aquells fets sota l’auspici de la GRU”, diu l’expert búlgar en relació amb la intel·ligència militar russa.

Tot i que els exèrcits privats són il·legals a Rússia, el Grup Wagner s’ha mantingut durant molt de temps en la inexistència legal i ha fet esforços per aparentar ser una simple companyia de seguretat. Però la submissió de l’organització a les ordres de la GRU desacrediten aquesta façana. El mateix fundador del grup, l’obertament neonazi i antic combatent a Txetxènia Dmitri Utkin, va ser director de la GRU. El govern rus nega cap vinculació amb el Grup Wagner, però Utkin va ser condecorat pel Kremlin dos anys després de l’annexió de Crimea.

Les guerres de Síria i de Líbia han estat un laboratori de proves on el Grup Wagner ha pogut desenvolupar un model que combina la realització d’interessos militars i l’explotació de recursos naturals. Segons l’investigador del Consell Atlàntic, aquesta xarxa invisible entre l’estat i grans empreses que operen sota l’incert paraigua del Grup Wagner “apareixen allà on Rússia té interessos exteriors”. El Grup Wagner i d’altres entitats similars han pogut assegurar l’accés rus a fonts de riquesa úniques al món. “Rússia explota les mines de fosfat de Síria, que és un dels dipòsits d’aquest mineral més grans del món, les mines d’or del Sudan, i múltiples minerals a Mali”, explica Trad, enumerant algunes de les explotacions més lucratives del Kremlin. “També estan explorant altres explotacions a Nigèria i a l’Àfrica occidental”, hi afegeix.

La clau d’aquest model és l’entesa amb les autoritats locals. Sovint són règims autocràtics implicats en conflictes domèstics que agraeixen la protecció d’exèrcits privats estrangers davant l’amenaça de moviments opositors locals. Entitats com el Grup Wagner els garanteixen la supervivència física i política i, a canvi, els senyors de la guerra del territori els ofereixen el control dels recursos naturals.

El Sudan n’és un exemple. El Grup Wagner és al país des de 2017, quan l’aleshores dictador Omar al-Bashir va demanar protecció a Putin. Una de les conseqüències d’aquell acord va ser l’acord entre el Ministeri de Minerals del Sudan i la companyia M-Invest, que és el grup miner aliat de Ievgueni Prigojin, el magnat rus que finança el Grup Wagner. Al-Bashir va caure el 2019, però Prigojin i els seus mercenaris continuen explotant les mines del país amb la connivència de senyors de la guerra als quals patrocina. Mohamed Hamdan Dagalo, el cap de les Forces de Suport Ràpid que es disputa el poder al país contra Abdelfattah al-Burhan, líder de l’exèrcit, rep armament del Grup Wagner des de territoris com Síria o Líbia, on els mercenaris donen suport a Al-Assad i a Khalifa Haftar.

“Rússia necessita l’accés a l’or per impulsar la seva economia i esquivar les sancions internacionals”, conclou Trad. La Casa Blanca calcula que l’exèrcit de Prigojin inverteix 100 milions de dòlars cada mes en la guerra d’Ucraïna, on ha arribat a tenir fins a 50.000 homes, i aventures empresarials com les del Sudan són imprescindibles per mantenir la màquina en marxa. El grup està acusat de cometre crims contra la humanitat a Síria, de perpetrar massacres a Líbia i d’incrementar la seva llista de violacions dels drets humans a Mali, on haurien assassinat fins a 400 persones en cooperació amb l’exèrcit del país.

Però ara com ara, aquest model d’intervenció no paga per la sang vessada. A observadors i defensors dels drets humans els preocupa que no ho faci mai. “La imposició de sancions no funciona en el context del Grup Wagner”, lamenta Trad. El fet que els mercenaris treballin conjuntament amb les forces militars locals, indica, dificulta la rendició de comptes: “Podran continuar operant com fins ara sense gaires obstacles.”

Els misteriosos soldats uniformats del Grup Wagner ja havien decantat la balança a favor de les tropes russes en més d’un front de guerra des del 2014, però a Rússia molts encara no coneixien l’existència d’aquest exèrcit de mercenaris. Ni tan sols els qui hi tenien éssers estimats enrolats.

Alguns cops se n’han adonat de la pitjor manera possible. L’any 2018, diversos ciutadans d’un modest municipi rus, a mil quilòmetres a l’est de Moscou, rebien notícies que persones del seu entorn havien mort a la llunyana Síria. La sorpresa de la gent del poble d’Asbest (que en rus es tradueix com Amiant) va captar l’atenció del periodista rus Maxim Borodin, del diari Novy Den (“Dia nou”). Quan va desplaçar-se a aquest municipi d’economia empobrida, en què la caiguda de l’URSS havia comportat el tancament de fàbriques d’amiant, el reporter va destapar un escàndol nacional.